306 pàgines
Vaig comprar Intrigues de palau al festival
de literatura i cinema negre Vilassar de Noir, després d'escoltar amb atenció els ponents de la taula rodona "Barrejant novel·la negra i
històrica". Com tots ja sabeu, intento tastar totes les branques i
aproximacions al gènere negre. Com també vaig dir a una taula rodona del
festival El vi fa sang, per a una persona nouvinguda al gènere negre llegir el
que s'ha fet i saber el que s'està fent és indispensable per saber què hi pot aportar.
És una qüestió de respecte, si més no així ho entenc jo.
Maria Carme Roca explicava, a la taula rodona, l'àrdua labor
d'investigació i també incidia en la necessitat de consentir, en certa manera
(sempre amb la versemblança marcant el límit), l'afectació del llenguatge.
 |
| Maria Carme Roca (Barcelona, 1955). Historiadora i filòloga. Autora de més de cinquanta llibres, molts adreçats al públic infantil i juvenil, i finalista i/o guanyadora de vint-i-tres diferents premis. De la solapa d'Intrigues de palau: "La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·les en què els sentiment són els protagonistes." |
Em
va picar el cuquet per llegir novel·la negra històrica, em refereixo a
llegir-ne conscientment. No només Crim i Càstig de Dostoievski n'és un exemple,
és que Els germans Karamàzov amb investigació inclosa en desfà el dubte. A tots
ens ve al pensament El nom de la rosa, d'Umberto Eco, on un no sap si el text
és més negre que històric o a l'inrevés. Doncs bé, aquesta és la qüestió. Que
sembla que l'etiqueta "negre" pica molt tant pels que se
n'avergonyeixen com pels que la defensen a ultrança. El primer que faig quan em
compro una peça de roba és treure-li l'etiqueta. Agafo les tisores i tris,
tras! Ara en gaudiré. I així ha estat, n'he gaudit molt, d'aquest llibre Premi
Nèstor Luján 2006.
L'obra consta de tres parts
contextualitzades als anys: 1396, 1410 i 1431 respectivament. Un "breu
apunt històric" ens situa a les acaballes del segle XIV, justament quan el
rei Joan I moria sense deixar descendència apta, és a dir masculina. Els possibles relleus al tron gairebé no
hi tenen res a dir, són les dones que els envolten qui mouran tots els fils que
calguin perquè el títol de rei recaigui en algú del seu llinatge. A partir
d'aquí la carrera és convulsa i els mitjans per aconseguir la fita poden ser
molt diversos. Tot i així, sembla haver-hi un cert protocol ètic entre la
classe noble i un saber perdre. Tanmateix, hi haurà qui tingui un altre motiu
per incidir en els esdeveniments històrics de successió. No avanço res, és
una sospita que des de la primera pàgina planeja per sobre la lectura.
A Intrigues de palau no hi trobareu
descripcions minucioses, d'aquelles que fan engrossir el volum però que només
hi aporten tedi, no. L'autora utilitza la tècnica del difuminat (si em permeteu
el símil pictòric) per crear l'ambient de les estances, l'olor dels tarongers
importats, el fru-fru de les sedes dels vestits. I és per aquest tret juntament amb
la manera de dibuixar els personatges que, a vegades, em pensava que estava
llegint un llibre de Naguib Mahfuz. Personatges ben trenats, amb més d'un matís
que farà dubtar el lector de la legitimitat dels seus actes. En destaca una
subtil Violant de Bar que ha après tard el veritable sentit de la vida, si és
que en té de cap, i una Afonsa de Castellnou, malèfica i superba. Aquesta
darrera m'ha encantat. Però hi trobarem personatges secundaris deliciosos com Carrossa
de Vilaragut o com Christine de Pisan, que des de diferents perspectives
s'enfrontaven a la condició de ser dones i reivindicaven la igualtat de drets
amb el gènere opressor, que les utilitzava per a poca cosa més que procrear
descendència sobretot, la més preuada, la masculina.
Intrigues, conxorxes, morts, verins,
encanteris, tot a disposició de l'ambició o potser no. Potser tot és una
qüestió de venjança; aquesta croada que algú pot emprendre i es creu en dret d'aplicar-la
quan se sap víctima d'un greuge. Però fins a quin punt tots podem ser víctimes
o botxins?
Si és que no l'heu llegit, us recomano uns dies de relaxació amb la
seva companyia. Llavors, us oblidareu de novel·la negra o històrica, i direu:
és un bon llibre.
