I seguim amb els relats negrots de la mà del col·lectiu lletraferit Planeta Lletra. Avui us presentem l'escriptora Maria Català.
 |
| Maria Català va néixer a Mataró l'any 1949. És professora de primària i ha cursat diferents estudis literaris. És col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i en revistes culturals i científiques. Ha publicat On reposen els somnis (2002, Ed. Solsona i comunicacions),
El alcalde de la Malena (2007, Ed. Siglo XX Líderes Editorial), Urpes de seda (2011, Ed. Ara), A les fosques (2014, Ed. Voliana) i ha participat a l'antologia de relats Mataró és criminal (2016, Planeta lletra). L'any 2002 va quedar finalista del Concurs de Novel·la curta de la Universitat de Lleida, l'any 2006 va guanyar el premi literari "Serralada de Marina", convocat per la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt i enguany, també ha quedat finalista del Premi Joan Petit de conte infantil. |
AQUESTES NOIES
El darrer raig del crepuscle els enxampa
darrere el container de reciclatge d’arbres de Nadal. Ella amb les faldilles
arromangades, ell amb els pantalons a mig cul. És un instant fugisser. Prou
perquè ella reconegui el veí del primer primera que té dona i dos fills. Prou
perquè ell reconegui la filla del porter. Ella fa esforços per treure-se’l del
damunt. Ell li encercla el coll i prem. Ella agita els braços i les cames. Ell
continua prement fins que el delicat coll de la noia se li trenca entre les
mans.
─Ha vist l’Elena,
senyor Flaquer? ─li pregunta el
porter, mirant el rellotge, quan el veí del primer primera entra a casa.
─No ─nega espolsant-se un bri de pinassa seca de la solapa.
─Aquesta filla meva,
sempre fent patir... ─remuga el
pobre home mirant el rellotge.
“Aquestes noies, sempre fent glatir”, pensa
l’assassí.
