Que diu que què?
Avui, Un cop de mà va de pronoms relatius!
Enllacen oracions i eviten repeticions. Però,
en usar-los se solen cometre alguns errors.
Cal no confondre que i què, que es pronuncien
i s’usen diferentment.
- El mot que, sense accent, es pronuncia amb
vocal neutra en català central. Pot ser un pronom relatiu, equivalent a un
substantiu, que subordina una frase a una altra i sol aparèixer just després
del nom:
El llibre que llegeixes és un clàssic.
- També pot ser una conjunció de subordinació
i aleshores no recull el significat de cap substantiu. En aquest cas, sol aparèixer
immediatament després del verb:
Ara diu que no ve.
- Finalment, també pot ser una partícula buida
intensificadora, l’omissió de la qual no provoca cap canvi de significat:
Que vindràs, a la festa, demà?
Aquest no porta mai preposició (de o amb).
Només pot portar-ne quan, en combinació amb un article, equival a aquell que,
aquella que, etc.
Hi aniré amb aquest alumne i amb el que et
vaig dir l’altre dia.
Compte amb la preposició + relatiu:
- Les formes el que, la que, els que, les que
darrere de preposició només són correctes quan podem sobreentendre un
substantiu entre l’article i el relatiu:
Les cases d’aquest carrer i les del (carrer)
que estan asfaltant són molt caloroses.
- Si el relatiu va precedit de preposició hem
d’escriure’l en la forma composta (el qual, la qual, els quals, les quals) o bé
en les formes tòniques què, si fa referència a coses, o qui, si fa referència a
persones.
La proposta a què et refereixes no té ni cap
ni peus.
