Col·lecció Planeta Lletra
261 pàgines
"Una vegada hi havia... - un pintor que volia acabar el seu quadre - un veí que baixava la brossa al contenidor - el sergent David Valls i el caporal Àngel Pérez - una nena que volia saber per què va morir la Bel - la Carme, la mosqueta morta - la novel·la "Un tret en la foscor" - un grup de Whatsapp anomenat "Els 4 FunTàstics" - un atropellament amb fuga - el cromosoma criminal XYY - una botiga esotèrica - una sirena de cos translúcid i lluentor platejada - un prestigiós metge mataroní - tres mortes en accidents domèstics - una mare que pentinava la seva filla ..."
Amb aquests elements 14 autors han escrit els relats de Mataró és criminal, el tercer recull de contes de gènere negre de Planeta Lletra. Crims km. 0. Com a casa, enlloc."
Així es presentava al blog de l'Associació Planeta Lletra —el col·lectiu d'escriptors novells, alguns d'ells amb llibres escrits i amb cert reconeixement— la seva darrera publicació, una antologia de relats. Els tres primers són els del guanyador i els dos finalistes del premi 3r Concurs de Relats Curts Planeta Lletra, escollits per un Jurat a qui tinc una especial estima, els meus apreuats Sospitosos Habituals, entre altres. Us deixo l'enllaç perquè hi pugueu informar-vos més sobre Planeta Lletra: cliqueu aquí.
Que més d'un centenar de persones formin part d'un col·lectiu d'escriptura, amb els temps que corren, me'n sembla una proesa i que a més a més duguin a terme iniciatives com un premi de relats on es fomenta el gènere criminal en català, amb publicació inclosa, ja és per treure's el barret. Amb pròleg de Francesc Bechdejú, sociòleg i editor, ens endinsem en 14 relats foscos, alguns d'ells negres. Bechdejú escriu que "al llarg de les quatre convocatòries fetes fins al moment, es constata un increment del nivell literari dels escrits, cosa que fa pensar en un futur esperançador per aquest premi i per la feina de la gent de Planeta Lletra".
Aquesta és la impressió que he tingut quan he llegit l'antologia, ja que dins l'heterogènia d'estructures, de veus i d'estils, hi ha un equilibrat nivell que la fa del tot recomanable. És sabut que, tot i que vaig néixer a Barcelona, he viscut durant força anys a Mataró. Ja fa dos anys que me n'he anat a viure a un altre municipi del Maresme, però Mataró segueix sent la meva ciutat de referència, entre altres coses perquè visc en un poble. Per tant, us podeu imaginar com he gaudit quan descobria botigues emblemàtiques, paisatges coneguts, carrers transitats i fins i tot una atmosfera molt característica de la capital maresmenca.
En destaco —a banda del relat guanyador del premi, Dit i fet d'en Marc Rogero, que m'ha agradat molt—, les capelletes i el joc metaliterari de Cabrespina, Les Santes i l'estructura paral·lela als focs d'artifici de Casas, el recurs de la resolució del crim a cambra tancada que sempre m'agrada en el suggerent títol Un tret en la foscor de Català, la gelosia i l'original temàtica de crims entre menors d'edat, de García, la urbanitat o la manca d'ella i la mort accidental de Lacruz, la tasca d'investigació de Lancho i uns crims reals esfereïdors amb El vagabund de la mort, l'estil despreocupat i àgil de Cabró, de López, la prosa senzilla i elegant de Salas i el seu particular assassí en sèrie o fins i tot un relat de pinzellades fantàstiques amb un rere fons entranyable que m'ha colpit, El cant de la sirena de Navas.
L'enhorabona a tots els autors. Gràcies per fer-me passar tan bona estona, companys; la majoria dels relats els he llegit a la platja de Mataró, us en podeu fer la idea!
Editors d'arreu: hi ha una cantera criminal maresmenca de gran nivell a tenir en compte. I us puc dir que ben aviat en sentireu parlar d'ells.
