6/20/2017

Entrevista a Sebastià Bennasar

Avui publiquem el darrer qüestionari literari abans l’estiu, al setembre hi retornarem. I per fer-ho, tanquem la temporada amb l’ínclit escriptor Sebastià Bennasar.
La seva tasca incansable com a agitador cultura és coneguda arreu. Nascut a Mallorca, Bennasar és periodista, traductor i crític literari. Té una llarga trajectòria per les redaccions de diaris de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, on va ser cap de Cultura del Diari de Balears. Fundador de les revistes Bearn i la recent desapareguda Bearn Black i col·laborador de la revista Vilaweb.
A Lisboa, on va residir durant un llarg període, va fundar dues associacions vinculant la cultura catalana i portuguesa i també va ser membre fundador de la revista Capicua.
Ha impartit conferències, seminaris i cursos de literatura, sobretot de novel·la negra en diferents universitats de la península; també a Portugal i a França. Ha impulsat diversos festivals literaris, ara com ara Tiana Negra i Gràcia Llegeix. Coordinador, també, de diferents clubs de lectura, encara li resta temps per anar configurant el seu corpus literari, prolífic i divers: una trentena d’obres entre poesia, relat, novel·la i assaig.


Fotografia:@Núvol


L’any 2005 va ser guardonat amb dos premis el de Pollença de novel·la per Els Blaus de l'Horitzó i L’hiperbòlic per L’Estret de Torres. L’any 2007  va guanyar el Premi 25 d'abril Vila de Benissa 2007 per Connie Island, l’any 2011 el Premi Vila de Lloseta 2011 per La mar no sempre tapa, l’any 2013 el premi Recull de Blanes 2013 per Badia de Mindelo i enguany el Premi València Negra 2017 a la millor novel·la negra en català, per L'Imperi dels lleons (Alrevés).


Us deixem les ressenyes que hem publicat d’alguns dels seus llibres (hi podeu accedir clicant a sobre): L'imperi dels lleonsOn mai no creix l'herba, Crims.cat 2.0: més sospitosos del gènere negre als Països Catalans





    1-    Quan vas començar a escriure?

Vaig començar a escriure de forma conscient als setze anys, una poesia molt dolenta per intentar enamorar les noies (mai no vaig aconseguir-ho) i em vaig adonar que em volia dedicar a això quan vaig guanyar un premi de relats del Diario de Mallorca, quan tenia disset anys. Aquell estiu, el de 1994, vaig entrar a treballar al Diario Baleares i des de llavors que sempre he compaginat el periodisme amb la ficció, per tant em guanyo la vida escrivint des del juliol de 1994.


2-  Quan vas pensar que volies publicar?

No ho vaig pensar gaire. Vaig començar en un llibre de poesia compartit quan tenia vint-i-un anys i d’aquí el 1998 vaig publicar el meu primer poemari –molt dolent. Llavors el 2000 ja vaig publicar la meva primera novel·la negra. Mai no he tingut dificultats per publicar, al contrari, i potser això ha fet que hagi publicat algunes obres que no haurien d’haver vist mai la llum.

       3-    En quin moment del dia escrius?

A totes hores, és la meva feina, però també és cert que sóc molt guardiolista i que a mi el que em funciona és escriure molt d’hora. A les cinc de la matinada i fins a les set. Això ja ho tens guanyat.

      4-    Com organitzes l’escriptura d’un llibre?

Si és una novel·la negra busco una imatge potent al final i una al principi i jugo a fer que es trobin. Si no és negre tinc la idea general però els petits detalls van sortint durant el procés d’escriptura.

       5-    Un autor referent?

M’agrada el Hemingway de quan era pobre i feliç, el d’abans de 1936 i els seus contes. I és clar, Manuel de Pedrolo, en general tota la seva obra. En castellà el meu autor preferit és Roberto Bolaño. Entre els poetes, Damià Huguet.

      6-  Quin llibre recomanaries?

Dependria molt de per a qui fos. Jo recomanaria qualsevol llibre de Jaume Benavente, m’agrada molt com escriu. I els contes de Raymond Carver i els de Quim Monzó. Però el millor llibre del món és L’illa del tresor.

      7-    Estàs treballant en un nou projecte?

Sempre estic treballant en nous projectes, em guanyo la vida així.

      8-    Un desig per al futur?

Que la precarietat dels escriptors sigui una mica menys precària.





6/13/2017

Mataró és criminal, D. A (Planeta Lletra)

Mataró és criminal, D. A
Col·lecció Planeta Lletra 
261 pàgines 


"Una vegada hi havia... - un pintor que volia acabar el seu quadre - un veí que baixava la brossa al contenidor - el sergent David Valls i el caporal Àngel Pérez - una nena que volia saber per què va morir la Bel - la Carme, la mosqueta morta - la novel·la "Un tret en la foscor" - un grup de Whatsapp anomenat "Els 4 FunTàstics" - un atropellament amb fuga - el cromosoma criminal XYY - una botiga esotèrica - una sirena de cos translúcid i lluentor platejada - un prestigiós metge mataroní - tres mortes en accidents domèstics - una mare que pentinava la seva filla ..."

Amb aquests elements 14 autors han escrit els relats de Mataró és criminal, el tercer recull de contes de gènere negre de Planeta Lletra. Crims km. 0. Com a casa, enlloc." 





Així es presentava al blog de l'Associació Planeta Lletra —el col·lectiu d'escriptors novells, alguns d'ells amb llibres escrits i amb cert reconeixement— la seva darrera publicació, una antologia de relats. Els tres primers són els del guanyador i els dos finalistes del premi 3r Concurs de Relats Curts Planeta Lletra, escollits per un Jurat a qui tinc una especial estima, els meus apreuats Sospitosos Habituals, entre altres. Us deixo l'enllaç perquè hi pugueu informar-vos més sobre Planeta Lletra: cliqueu aquí



Que més d'un centenar de persones formin part d'un col·lectiu d'escriptura, amb els temps que corren, me'n sembla una proesa i que a més a més duguin a terme iniciatives com un premi de relats on es fomenta el gènere criminal en català, amb publicació inclosa, ja és per treure's el barret. Amb pròleg de Francesc Bechdejú, sociòleg i editor, ens endinsem en 14 relats foscos, alguns d'ells negres. Bechdejú escriu que "al llarg de les quatre convocatòries fetes fins al moment, es constata un increment del nivell literari dels escrits, cosa que fa pensar en un futur esperançador per aquest premi i per la feina de la gent de Planeta Lletra". 

Aquesta és la impressió que he tingut quan he llegit l'antologia, ja que dins l'heterogènia d'estructures, de veus i d'estils, hi ha un equilibrat nivell que la fa del tot recomanable. És sabut que, tot i que vaig néixer a Barcelona, he viscut durant força anys a Mataró. Ja fa dos anys que me n'he anat a viure a un altre municipi del Maresme, però Mataró segueix sent la meva ciutat de referència, entre altres coses perquè visc en un poble. Per tant, us podeu imaginar com he gaudit quan descobria botigues emblemàtiques, paisatges coneguts, carrers transitats i fins i tot una atmosfera molt característica de la capital maresmenca.

En destaco —a banda del relat guanyador del premi, Dit i fet d'en Marc Rogero, que m'ha agradat molt—, les capelletes i el joc metaliterari de Cabrespina, Les Santes i l'estructura paral·lela als focs d'artifici de Casas, el recurs de la resolució del crim a cambra tancada que sempre m'agrada en el suggerent títol Un tret en la foscor de Català, la gelosia i l'original temàtica de crims entre menors d'edat, de García, la urbanitat o la manca d'ella i la mort accidental de Lacruz, la tasca d'investigació de Lancho i uns crims reals esfereïdors amb El vagabund de la mort, l'estil despreocupat i àgil de Cabró, de López, la prosa senzilla i elegant de Salas i el seu particular assassí en sèrie o fins i tot un relat de pinzellades fantàstiques amb un rere fons entranyable que m'ha colpit, El cant de la sirena de Navas

L'enhorabona a tots els autors. Gràcies per fer-me passar tan bona estona, companys; la majoria dels relats els he llegit a la platja de Mataró, us en podeu fer la idea! 

Editors d'arreu: hi ha una cantera criminal maresmenca de gran nivell a tenir en compte. I us puc dir que ben aviat en sentireu parlar d'ells.

6/10/2017

Entrevista a Fernando Marías

Fernando Marías és escriptor i guionista. Va néixer a Bilbao l'any 1958 i viu a Madrid des del 1975. Ha escrit nou novel·les, nou llibres infantils i juvenils i ha participat en 17 obres col·lectives. Marías aplega onze premis, entre els quals el Premio Nadal 2001, amb l'obra El niño de los coroneles, l'Ateneo de Sevilla 2005 amb El mundo se acaba todos los días i el Premi Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2006 amb l'obra Cielo abajo. Com a editor ha publicat 19 títols. Destaquen, entre altres, els guions per a televisió dels documentals Páginas ocultas de la historia i els de cinema El segundo nombre (2001) i La luz prodigiosa, adaptació homònima de la seva novel·la, amb què va ser nominat com Millor Guió Adaptat als Premios Goya. També és propulsor de diferents conceptes culturals com ara Hnegra, "una proposta multidisciplinària i itinerant de ficció criminal".
Us enllacem la ressenya que vam escriure al blog de la novel·la Esta noche moriré, editada per l'editorial Alrevés amb motiu del vintè aniversari: cliqueu aquí. Des d'En clau de Negre volem agrair-li les seves respostes al qüestionari literari del Va d'autors.


Fotografia de Twiter: @fernandomarias

1- ¿Cuándo empezaste a escribir?

Fantaseé con ello sobre los quince años, cuando quería ser rockero o cineasta (formas de narración), y lo hice realidad con treinta y dos. Fantaseé muy pronto y ejecuté bastante tarde.

2- ¿Cuándo pensaste en publicar?

Solo cuando tuve mi primer libro terminado. No hice planes. De pronto tuve un libro acabado y me puse a buscar editorial.

3- ¿Cuándo escribes durante el día?

En situación óptima 4 horas. Pero eso es cuando estoy resueltamente dentro de una novela, mientras la planeo y encuentro el tono, etc. escribo poquísimo. Soy muy vago.

4- ¿Cómo organizas la escritura de un libro?

No la organizo. Voy avanzando por él.

5- ¿Un autor referente?

Borges. Inamovible.

6- ¿Qué libro recomendarías?

Atila, de Javier Serena. Está en Tropo.

7- ¿Estás trabajando en un próximo proyecto?

Sí, pero todavía en modo desorganizado, dejándome llevar por la confusión y la incertidumbre.

8- ¿Algún deseo en el futuro?

Seguir teniendo ideas cuya ejecución me divierta.