Rey de picas. Una novela de suspense, de Joyce Carol Oates

Editorial Alfaguara

Traducció Jose Luís López

229 pàgines

Joyce Carol Oates és una de les autores que admiro. Crec que de tots els llibres que he llegit d'ella, aquest és l’únic menys compromès socialment, però també hi ha força crítica social. Perquè és tracta d’un homenatge, d’un divertimento on l’autora conjuga antics clixés atmosfèrics i picades d’ull a trames icòniques per configurar tot un joc metaliterari. No debades, el subtítol: una novel·la de suspens, no deixa de constatar aquests trets que de seguida hi descobrirem. 

Un escriptor de novel·la comercial, Andrew J. Rush, es veu assetjat per una dona (clarament s'entreveu una intertextualitat de la trama de Misery). Rush és famós, ha venut milions d’exemplars i s’ha enriquit amb el beneplàcit de la crítica. Ho té tot de cara, però amaga un costat fosc de la seva personalitat. Sent una veu, pateix una mena d’esquizofrènia. Fart de la vida acomodada i dels elogis, canalitza aquests pensaments pertorbats i reprimits en el dia a dia escrivint novel·les masclistes, violentes i inadequades per a una comunitat hipòcrita on imperen les aparences. Un Vernon Sullivan en mans d'un Boris Vian desfermat.

La trama comença quan la dona que l’assetja (aquesta vegada no serà una infermera, sinó una escriptora molt enginyosa però d’estil mediocre que no ha aconseguit ser editada) el denuncia per plagi. 

D’una manera molt hàbil, disfressant la novel·la gairebé de paròdia, Oates fa una bona repassada al món editorial, on les dones es manifesten amb més talent que els homes, fins i tot més creatives, però subjugades al sexe que les domina socialment. El toc divertit el trobarem amb el protagonista obsessionat  (també) amb l’ínclit Stephen King. És, alhora, un homenatge als autors clàssics com Shakespeare, Milton, Thackeray, Dickens i Sir Walter Scott o a obres pròpiament de gènere com Frankenstein, El darrer home, Dràcula o Una altra volta de rosca, entre altres. 

Ideal per llegir-lo una nit de tempesta amb manteta i una copa de vi negre.

Fotografia@Marion Ettinger
De la solapa: “Joyce Carol Oates va néixer a Lockport, Nova York, l’any 1938. Autora de més de 50 novel·les, més de 400 relats breus, més d’una dotzena de llibres de no ficció, vuit de poesia i obres de teatre en quatre dècades. És una de les grans figures de la literatura contemporània nord-americana. Ha estat guardonada amb nombrosos premis, com el National Book Award, el PEN/Malamud Award i el Prix Fémina Éstranger. L’any 2011 va rebre de mans del president Obama la National Humanities Medal (...) i l’any 2012 el Premi Stone de la Oregon State University per la seva carrera literària.”

Entrevista a Xavier Aliaga

Ens complau molt que el periodista i escriptor Xavier Aliaga ens hagi respost el qüestionari literari del Va d'autors. EN CLAU DE NEGRE comparteix amb l’autor més d’un interès com a lector; Boris Vian n’és un. L’inspector Feliu Oyono ens va captivar: no ens deixa de recordar el pseudònim Vernon Sullivan amb què Vian signava les obres més irreverents. 

Aliaga ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat en diferents periòdics valencians. Actualment n’és el responsable de la secció de cultura de la revista EL TEMPS. Autor de les novel·les: Si no ho dic rebente (2005), VII Premi de narrativa Vila de la Lloseta, Mallorca; Els neons de Sodoma (2008), Premi Andròmina de narrativa, País valencià; Vides desafinades (2011), Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia i El meu nom no és Irina (2013), Premi al Llibre Infantil i Juvenil Millor Editat, Premi Samaruc dels Bibbliotecaris Valencians 2014 i Premi de la Crítica 2014, de l'AELC. El vam poder conèixer pel seu darrer llibre: Dos metres quadrats de sang jove (2014), novel·la negra en què retrata sòrdidament la societat valenciana.

1- Quan vas començar a escriure?

Uf! Supose que als tretze o catorze anys, en vuitè d’EGB.  Un relat en clau ecologista i apocalíptica que va sorprendre el meu professor. Allò devia ser molt estrany per a una persona tan jove.

2- Quan vas pensar que volies publicar?

Era una intenció que m’havia rondinat sempre. Volia escriure i volia dedicar-me a l’escriptura. Des de ben jove. Hi ha qui sap des de sempre que vol ser metge o bomber. 

3- En quin moment del dia escrius?

Ara mateix, quan puc. Normalment de divendres a diumenge, a estones. Ja he renunciat a fer-ho de nit perquè el cap no em dóna. En algun moment vaig tenir una dedicació com a freelance que em permetia escriure gairebé tots els matins. Era meravellós. Ara escric molt de cap, reflexionant, pensant en les novel·les, en els seus personatges.

4- Com organitzes l’escriptura d’un llibre?

Cada llibre és un món. Però he de tenir prou avançat i organitzat l’estructura del llibre, el perfil dels seus personatges, la trama principal i algunes subtrames. També he de saber quin és, a grans trets, el final, perquè això m’ajuda a organitzar-me, a no dispersar-me massa.

5- Un autor referent?

Ostres... En novel·la negra, Chandler i Vian. Cabré, Moncada, Estellés, Vargas Llosa, García Márquez, Faulkner, Franzen, Lucia Berlin, Chirbes... Em deixe molts. Molts.

6- Quin llibre recomanaries?

Un de publicació relativament recent : Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. Als amants de la novel·la negra també els agradarà.

7- Estàs treballant en un nou projecte?

Bé, tinc una novel·la per publicar, una història familiar contada amb gèneres creuats, que veurem què passa. I en breu debutaré com antologista, però encara no puc dir de què anirà la cosa. A més d’això, acabe de començar una novel·la amb un punt de Chirbes. M’esclatarà el cap si no comence a escriure-la.

8- Un desig per al futur?

Si és literari, que en algun moment li donen el premi Nobel de Literatura per a Jaume Cabré. Així, com sona.