Un cop de mà!

Va de gramàtica

Ser/Estar

Usos del verb ser

-Per definir, classificar o identificar el subjecte: 

L’alcalde del municipi és, també, el president del Consorci del Mercat Audiovisual de Catalunya. 

-Per parlar de les característiques del subjecte que no canvien: 

La placa del carrer de Sant Isidre és massa petita. 

-Per situar una persona o una cosa en un bloc: 

Els aspirants al procés de selecció són al vestíbul. 

Usos del verb estar 

-Per parlar de característiques del subjecte que canvien: 

La regidora no podrà assistir a la inauguració de la nova biblioteca perquè està malalta. 

-Per expressar que una persona o una cosa passa una quantitat de temps en un lloc (sinònim de viure, allotjar-se, treballar...): 

La piscina estarà tancada una setmana. 
Els empresaris xinesos s’estan a l'Hotel La Font.

Ser i estar amb característiques 

Amb alguns adjectius podem usar ser o estar. 

Amb el verb ser expressem una característica que no canvia. Amb el verb estar expressem un estat que pot canviar: 

La nova professora és molt tranquil·la, no perd mai els nervis. 
La nova professora està neguitosa, perquè ha d’assistir a una reunió molt important. 

Algunes característiques que expressem amb el verb ser són: 

- característiques personals i maneres de ser: ser moreno, alt, egoista, treballador… 

- ideologia i creences: ser conservador, budista... 

- material, forma i color: ser de plàstic, rodó, blau… 

- origen: ser català, francès, nòrdic… 

Algunes característiques que expressem amb el verb estar són: 


- característiques i estats que poden canviar: estar content, malalt, estressat…

Amb la col·laboració de:

*Extret de la revista Un cop de mà. Núm. 16. CNLV.

Un cop de mà!

Va de gramàtica: Per o per a

S'utilitza per

1. Davant de sintagma nominal o d'infinitiu que expressi causa:

L'accident va set produït per una errada.

L'han sancionat per haver agredit un superior.

2. Davant de sintagma nominal o adverbi que expressi situació:

Hi ha gavines per tota la ciutat.

Si voleu fer drecera, passeu per dalt.

3. Davant de sintagma nominal que expressi temps (sinònim de pels volts de):

Hi vaig anar per Nadal.

4. Davant de sintagma nominal que expressi mitjà:

Li ho envio per correu electrònic.

5. Davant de sintagma nominal que expressi opinió:

Per mi, que és un assumpte tèrbol.

6. Com a sinònim de en favor de, en comptes de, en qualitat de o pendent de:

Benestar Social treballa per les persones amb pocs recursos.

Va callar per no dir-li el que pensava.

Tenen per gerent el germà de l'alcalde.

A hores d'ara només queda una plaça per adjudicar.

7. Davant d'infinitiu que expressi finalitat, amb intenció:

L'he visitat per felicitar-lo pel nomenament.

S'utilitza per a

1. Davant de sintagma nominal que expressi destinació:

Van agafar l'avió per a Mèxic.

2. Davant de sintagma nominal que expressi finalitat:

Treballem per a l'escolarització de tota la població infantil.

3. Davant d'adverbi o sintagma nominal que expressi temps:

Ho deixarem per a demà.

Ho prepararem per a la setmana vinent.

4. Davant d'infinitiu que expressi finalitat, sense intenció:

Es necessita vernís per a envernissar les portes exteriors.

Amb la col·laboració de:

* Extret de la revista Un cop de mà, núm. 14. CPNLV.

Un cop de mà!

L'apunt de sintaxi

Riure / Riure'sSortir / Sortir-se'n / Sortir-se

Riure admet l'ús pronominal (riure's) quan significa "burlarse d'algú o d'alguna cosa", i no l'admet quan es refereix a la manifestació física "amb què hom sol expressar una alegria viva o sobtada o com a resposta a les pessigolles".

-Li agrada riure's de la gent, però no de si mateix.

-Els humans són els únics animals que es riuen.

-Els humans són els únics animals que riuen.

El verb sortir només és pronominal en les expressions sortir-se (algú) amb la seva, "aconseguir allò que es proposava", i sortir-se'n, "salvar-se algú de compromisos, dificultats, entrebancs, etc." L'exament era difícil, però me'n vaig sortir prou bé.

-El camió s'ha sortit de la carretera.

-El camió ha sortit de la carretera.

-La reunió s'ha sortit de mare i ens hem acabat insultant.

-La reunió ha sortit de mare i ens hem acabat insultant.

Amb la col·laboració de:

* Extret de la revista Un cop de mà!. Núm. 56. CNLV.

Un cop de mà!

El comentari lèxic

Sentir / Escoltar

No confonguem aquests dos verbs, que tenen un matís de significat diferent.

Sentir vol dir "percebre un so" (fet involuntari). Una persona que tingui el sentit de l'oïda (que hi senti) sentirà una cosa encara que no vulgui: un crit, un soroll, un cop de porta, música de fons, etc.

En canvi, escoltar és una acció voluntària. Vol dir "parar atenció". Una persona escolta alguna cosa perquè està atenta i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc.

—Que no em sents? T'he dit que apaguis la ràdio!

—Si que et sento, perquè prou que crides, però estic escoltant un programa que m'agrada molt.

—No has sentir un soroll?

—No, jo no he sentit res!

—A veure… Calla i escolta.

El desvetllamots

Sovint sentim a dir quan algú ens crida fort a l'orella: "Ai, que m'estàs deixant sord". I és ben bé una llàstima que fem servir dos verbs quan en tenim un, el verb eixordar, ben genuí, per expressar el mateix. Convé, doncs, recuperar aquesta paraula.

Amb la col·laboració de:

*Extret de la revista Un cop de mà. Núm. 56 del CNLV.

Un cop de mà!

Un apunt de sintaxi

Li en lloc de hi i una web d'interès.

És freqüent trobar el pronom li que faci referència a éssers inanimats, com és aquest cas:

Li he dedicat molt temps, a aquest assumpte.

El pronom li (i el plural els) no és el més adequat per substituir un complement indirecte inanimat (un cotxe, una casa), un complement preposicional o un complement circumstancial de lloc. És millor i més usual fer servir el pronom hi.

Així no direm:

-Avui li he posat les cadenes (al cotxe).

-Al seu contracte cal sumar-li les primes pels partits guanyats.

-El Jordi li va dedicat tota la vida (al negoci).

sinó:

-Avui hi he posat les cadenes.

-Al seu contracte cal sumar-hi les primes pels partits guanyats.

-El Jordi hi va dedicar tota la vida.

Observeu que, en canvi, usaríem el pronom li a éssers animats (persones, animals o coses personificades):

-El Jordi li va dedicat tota la seva vida (a la seva dona).

I, si us agrada la poesia, trobareu del tot interessant aquest enllaç que us conduirà al Diccionari de divisió sil·làbica, que conté, a més a més, informació sobre la formació del plural i del femení de les paraules que recull.

Amb la col·laboració de:

*Extret de la revista Un cop de mà!, núm. 19-50, del CNLV.

Un cop de mà! Especial Nadal

Aquesta és la darrera entrada de l'any 2015 d'Un cop de mà!

I hem volgut parlar dels verbs referits als àpats, ara que vénen festes:

Sabíeu que els verbs: esmorzar, dinar, berenar i sopar, d'acord amb la normativa, són intransitius? Per tant, tot i que sovint els utilitzem amb valor transitiu, no poden portar un complement directe.

Així, doncs, frases com aquestes són incorrectes:

—Sempre esmorzo cereals.

—Què heu dinat?

—Berenarem torrades.

—He sopat una truita.

Què hauríem de dir?

—Sempre prenc cereals per esmorzar.

—Què heu menjat per dinar?

—Menjarem torrades per berenar.

—Per sopar he menjat una truita.

Els verbs prendre i menjar sí són transitius.

I per acabar, un comentari de lèxic sobre  RES / GENS. Tots dos mots expressen quantitat o grau zero, però no signifiquen exactament el mateix i tenen uns usos específics que cal tenir en compte.

Res és un pronom equivalent a "cap cosa". Té sentit complet i no modifica cap nom, adjectiu, verb ni adverbi.

Ha marxat sense dir-me res (sense dir-me cap cosa).

Gens és un quantitatiu  que modifica un nom incomptable, un adjectiu, un verb o un adverbi.

No està gens malament (modifica un adverbi).

Atenció: no es pot fer servir res com un quantitatiu: Ja t'ho portaré jo, no em costa res és incorrecte.

En aquest cas haurem d'utilitzar gens: Ja t'ho portaré jo, no em costa gens.

Des d'En clau de negre, us desitgem unes bones festes i un venturós any nou!

Amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística

* Extret del núm. 55 de la Revista Un cop de mà! del CNL del Vallès Oriental.

Un cop de mà!

Un apunt de sintaxi: a i en, preposicions de lloc

Per introduir un coplement de lloc, es poden utilitzar les preposicions a o en.

Per saber quina s'ha d'utilitzar, cal mirar si el verb és de direcció o de moviment o si es tracta d'un verb de situació o repòs.

1. Amb verbs que indiquen moviment, s'utilitza la preposició a:

Demà anirem a la muntanya.

Si l'expressió de lloc comença amb un demostratiu, amb un numeral o amb els indefinits un o algun, es fa servir indistintament a o en:

Vam arribar a/en una esplanada. Puja a/en aquell turó.

2. Amb verbs de situació o repòs, en general, es fa servir en:

Han de dormir en llits separats.

Però si l'expressió de lloc comença per l'article determinat es fa servir a:

Han de dormir al llit gran.

Si l'expressió comença amb aquest, aquell…, amb un numeral, amb un o algun, també es pot usar en.

3. Davant de topònims de llocs figurats sense article s'escriu sempre a:

Anirem a Andorra.

Enguany hi ha molts alumnes a primària.

                                             

                                                Amb la col·laboració de:

* Extret de la revista Un cop de mà! núm. 31 CNLV

Un cop de mà!

Que diu que què? 

Avui, Un cop de mà va de pronoms relatius!

Enllacen oracions i eviten repeticions. Però, en usar-los se solen cometre alguns errors.

Cal no confondre que i què, que es pronuncien i s’usen diferentment.

- El mot que, sense accent, es pronuncia amb vocal neutra en català central. Pot ser un pronom relatiu, equivalent a un substantiu, que subordina una frase a una altra i sol aparèixer just després del nom:

El llibre que llegeixes és un clàssic.

- També pot ser una conjunció de subordinació i aleshores no recull el significat de cap substantiu. En aquest cas, sol aparèixer immediatament després del verb:

Ara diu que no ve.

- Finalment, també pot ser una partícula buida intensificadora, l’omissió de la qual no provoca cap canvi de significat:

Que vindràs, a la festa, demà?

Aquest no porta mai preposició (de o amb). Només pot portar-ne quan, en combinació amb un article, equival a aquell que, aquella que, etc.

Hi aniré amb aquest alumne i amb el que et vaig dir l’altre dia.

Compte amb la preposició + relatiu:

- Les formes el que, la que, els que, les que darrere de preposició només són correctes quan podem sobreentendre un substantiu entre l’article i el relatiu:

Les cases d’aquest carrer i les del (carrer) que estan asfaltant són molt caloroses.

- Si el relatiu va precedit de preposició hem d’escriure’l en la forma composta (el qual, la qual, els quals, les quals) o bé en les formes tòniques què, si fa referència a coses, o qui, si fa referència a persones.

La proposta a què et refereixes no té ni cap ni peus.

                                               Amb la col·laboració de:

* Extret de la Revista Un cop de mà. Núm. 1-2. CNL.

Un cop de mà!

Un apunt de sintaxi

 Ell, ella, ells, elles

Sovint fem servir aquests pronoms personals forts quan no van referits a persones. Hi ha diferents recursos per evitar aquest ús.

Si la preposició de els precedeix, es poden evitar fent servir el pronom en.

Incorrecte: Facultar el president per a la signatura d’aquest conveni i la resolució dels compromisos que d’ell es derivin.

Correcte: Facultar el president per a la signatura d’aquest conveni i la resolució dels compromisos que se’n derivin.

Quan els precedeixen altres preposicions, sovint es pot utilitzar el pronom hi.

Incorrecte: La llei i totes les disposicions en ella especificades han de ser (...).

Correcte: La llei i totes les disposicions que s’hi especifiquen han de ser (...).

A vegades, també, es pot utilitzar un pronom relatiu.

Incorrecte: Quatre candidatures aspiren a les eleccions. Dues d’elles es disputaran el Govern.

Correcte: Quatre candidatures aspiren a les eleccions, dues de les quals es disputaran el Govern.

                                       Amb la col·laboració de:

* Extret de la Revista Un cop de mà! Núm. 53. CNL.