Joc d'identitats, de Jordi Tiñena

Llibres del Delicte

241 pàgines

Avui us porto el darrer llibre que va escriure Jordi Tiñena. Encara afectats per la notícia de la seva mort, llegim aquesta novel·la com si fos un llegat. Serà qüestió també d'anar descobrint les altres dotze novel·les, entre altres treballs acadèmics, de les quals només he llegit una. I és que Tiñena captiva per la manera com escrivia. El seu estil és curós i alhora fluid. El lector pot copsar el seu domini absolut en totes les pàgines de l'obra, tant en l'estructura com en la trama. 

Encara recordo quan vam compartir una taula rodona al festival de novel·la negra Vilassar de Noir i explicava, entre les rialles de tothom, assistents i companys de taula, com organitzava les novel·les amb notes. Recordo els seus ulls blaus i aquella pell fina del rostre, gairebé trencadissa. És un record que me l'enduré per sempre amb mi.

Joc d'identitats és un repte, és una proposta de joc que l'autor ens ofereix. Nosaltres triarem entrar-hi o no perquè del que es tracta és d'això, de triar voler jugar a una lectura activa i atenta. Veureu, una de les màximes que t'ensenyen en qualsevol curs d'escriptura creativa és a evitar escriure textos encriptats on el lector està més pendent de saber qui és el narrador que del que realment vol narrar la història. És un recurs, a més de rebregat, que mareja el lector i que més que aportar intriga (que m'imagino que és l'objectiu de l'escriptor en utilitzar-lo) el fa desistir de la lectura. Doncs, bé, jo crec que és aquí on rau la mestria de Tiñena en gestar aquest llibre, que malgrat que el títol ja és tota una declaració d'intencions, ens proposa jugar a descobrir les veritables identitats dels personatges (alguns parlaran en primera persona), i que com us podeu imaginar no són les que d'un inici aparenten.

No serà gens complicat, l'autor dosifica al lector unes pistes en forma d'atributs amb què reconeixerem perfectament qui ens està parlant: un coix, un asmàtic, un calb... De sobte, el sotsinspector Vidal es veu implicat en la resolució d'una mort i l'enigma que encercla una fotografia que li fan arribar i en la qual poden relacionar-se tots ells. I si només amb una investigació no arribéssim a port?

Tiñena va idear un joc amb el lector, en el qual li avança informació del passat d'alguns d'aquests personatges. Per fer-ho es valdrà d'una estructura paral·lela, un joc metaliterari que anirà marcant el destí de l'assassí. Però qui controla aquest relat que sentencia certes morts, algunes abans de ser descobertes?

Joc d'identitats, és el segon cas, ben original, del sotsinspector Vidal i el caporal Veneciana, parella investigadora que l'autor ja ens va presentar a La mort sense ningú (Llibres del Delicte, 2016). Si voleu llegir-ne la ressenya, cliqueu aquí. Totes dues novel·les són ideals per a l'estiu, ja que la mar i els iols hi són presents, aficions que també compartia l'autor. Novel·la negra refrescant i d'una qualitat indiscutible de la mà de Jordi Tiñena. El trobarem a faltar molt.

En clau de negre se'n va de vacances. Aquesta és la darrera lectura que compartim amb vosaltres abans de setembre. Podeu remenar les ressenyes que hem anat penjant enguany i triar la novel·la que més us agradi perquè us acompanyi allà on decidiu passar aquest estiu: a casa descansant dels turistes o, tant és, fent de turistes!: a la platja o a la muntanya o viatjant per ciutats cosmopolites, omplint les terrasses amb un bon llibre a les mans. Segur que la seva companyia millorarà els plans arreu on decidiu anar. Així que amb aquesta bona lectura que us hem portat avui, des d'En clau de negre ens acomiadem, desitjant-vos un bon estiu ple de salut, llibres i relaxació! Tornarem al setembre.

Bones vacances!

La mort sensé ningú, de Jordi Tiñena

Editorial Libres del Delicte

305 pàgines.

La mort sense ningú és la primera novel·la negra de Jordi Tiñena. La mort d’un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, és el cas a investigar per la peculiar parella que conformen el mosso sotsinspector Vidal i el caporal Veciana. Els  “doble V” es debaten en consideracions sobre si es troben davant d’un accident o un assassinat. 

De la sinopsi: "L'aparició del cadàver d'un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulaba, inicia la investigació del sotsinspector Vidal, que aviat descobrirà que es trata d'un mort que no plora ningú."

Tot i que es tracta d’una novel·la que aborda les perquisicions del procediment de la investigació en general, també ens ofereix memorables converses entre aquest tàndem:  l’enigmàtic Vidal li fa la rèplica a un pragmàtic caporal. Si s’ha d’anar per feina, s’hi va; ara bé,  amb classe. Perquè si d’una cosa en destaca el sotsinspector és de ser un tant estrany.  En Vidal es permet filosofar quan no hi té fil per on estirar, no debades anteriorment havia estat professor de Filosofia. Sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb un gust musical exquisit. On és el parany? Esperem noves entregues, segur que amb aquest perfil de perfecció hi ha alguna cosa soterrada. El text, com a bona novel·la negra, recala en un realisme social que resta surant en paisatges d’activitats industrials i d’una certa pàtina decadent. Com podeu imaginar, el greuge comparatiu entre l’entorn del sotsinspector i el context, o fins i tot la realitat del caporal Veciana que ha de vigilar els excessos per arribar a final de mes, és evident.

Les singulars converses del tàndem “doble V” interrompen el ritme de la narració de la investigació  —val a dir que l’estil impecable de Jordi Tiñena l’hi permet, ja que la lectura flueix sense cap dificultat— i permeten aprofundir en aquesta tensa relació. 

De la solapa del libre: "Jordi Tiñena va donar-se a conèixer en guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1994 amb Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Des de llavors ha publicat una desena de novel·les, entre elles El mercant (2005), Peix de gat (2011) i El gos suïcida (2012). Ha publicat també adaptations de clàssics catalans com Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, El llibre de les dones i Lo somni, entre altres."

El tret de sortida de la trama, discernir entre una mort accidental o un assassinat, s’entregira en subtrames policials  —robatoris, pallisses, desaparicions, sospitosos— i històries familiars amb uns personatges molt perfilats. Cadascú aportarà el seu petit dilema: el seu germà bessó, el cosí, la parella o el passat familiar present en la memòria dels tiets. M’ha agradat molt comprovar com en un punt àlgid de la lectura, totes dues hi conflueixen. Però encara m’ha agradat més entreveure algun dubte o insinuació que apunta maneres perquè en sigui desvetllat en el pròxim volum.