Invisibles, de Graziella Moreno

Editorial Alrevés
302 pàgines

Invisibles és la segona novel·la que llegeixo de l’autora, després de Flor seca (podeu llegir-ne la ressenya aquí).

És una novel·la que parla d’absències en el sentit més ampli de la paraula. Personatges que arrosseguen un passat dolorós i que transiten per la vida intentant deslliurar-se d’ell. Alguns se'n culpabilitzaran, d’altres traslladaran la responsabilitat a persones innocents i uns tercers canalitzaran el dolor d’una manera pertorbada. Però sempre, sempre, qui té les de perdre seran aquelles persones sense arrelament, sense xarxa on saltar. 

Segons explica la sinopsi de la contracoberta, es produeixen una mitjana de 38 desaparicions al dia. Aquesta xifra és esfereïdora. 

El tema del llibre són les persones que desapareixen de cop i volta dels nostres carrers, alguns fins i tot, poden ser veïns nostres, però l’argument va molt més enllà. Hi ha un focus reincident que va apuntant els personatges i que hi tindrà força pes: les famílies desestructurades.  

No parlaré de la trama, que amaga un subtema important, si habitualment és difícil per qüestions de no fer avançaments, en aquest cas especialment ho és molt més.

Al darrere d’una desaparició hi ha molta soledat, més si es tracta de persones que pateixen una vulneració per la seva condició precària. I encara s'agreuja més perquè no tenen qui els plori, qui mogui cel i terra per trobar-los. Es converteixen en invisibles. La globalització, els moviments migratoris, la pèrdua de l’Estat de benestar, l’enriquiment d’una elit de les classes socials deriven en unes pràctiques delictives inhumanes on les persones es cosifiquen. 

@Fotografia: Àlex Garcia, La Vanguardia.
*De la solapa: "Graziella Moreno Graupera (Barcelona, 1965), escritora y jueza. Ha publicado las novelas Juegos de maldad (Grijalbo, 2015), nominada a mejor novela por el primer festival de Cubelles Noir y con mención especial del jurado. El bosque de los inocentes (Grijalbo, 2016), Flor Seca (Alrevés, 2017) y Querida Elsa (en formato digital en la plataforma Black and Noir, 2018). Ha participado en antologías de relatos en catalán (Barcelona, viatge a la perifèria criminal, Alrevés 2017) y en castellano (Cartagena Negra, 2017, y Los Bárbaros, 2018), y otros publicados en revistas digitales (Solo Novela Negra, Fiat Lux. Colabora como articulista en la revista cultural The Citizen, así como en otras publicaciones, y fue miembro del jurado en el concurso de relatos de terror del programa Negra y Criminal de la cadena SER. "

Invisibles és un text madur, de gran calat, on tot encaixa amb fluïdesa i els personatges ben treballats parlen amb un registre propi. Tots aquests aspectes enriqueixen la novel·la i el gruix narratiu.

Us recomano la lectura d’aquest llibre no només per la manera com està escrit —es nota que l’autora s’ha deixat anar i ha tingut molta cura amb uns diàlegs punyents, un domini de la trama i subtrames precís— sinó també pel fons. Un fons dur. Una història de perdedors basada en fets reals.

Flor seca, de Graziella Moreno

Editorial Alrevés 

289 pàgines

Flor seca és la novel·la que m'ha acompanyat aquests darrers deu dies. Tercer llibre de l'autora i segon lliurament protagonitzat per la jutgessa Sofía Valle. No havia llegit abans res de l'autora i he de dir que m'ho he passat molt bé. Graziella Moreno és jutgessa d'un jutjat de Barcelona i per tant coneix de primera mà l'entrellat que s'hi cou. De lectura agradable, l'autora confereix dos exercicis prou interessants. Per una banda ens presenta una trama molt ben travada, amb un ritme contingut in crescendo, i per una altra ens ofereix pinzellades de la quotidianitat que forma part del dia a dia tant dels diferents cossos policials com de la vida íntima dels seus protagonistes. 

El text comença amb el descobriment d'un cadàver d'una dona, clarament assassinada i amb indicis evidents d'acarnissament. A partir d'aquí, l'obra intercala capítols narrats per una tercera persona omniscient focalitzada en les diferents veus dels principals protagonistes. Podríem dir-ne que és coral, amb algun recalcament en la vida privada de la jutgessa.

En la investigació conflueixen els cossos dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional, per tant també tindrem accés als pensaments de personatges com l'Anna i el Víctor (mossos), Rivas (policia nacional) i fins i tot d'algun dels delinqüents implicats en un cas de corrupció policial. De la seva lectura es desprèn una essència —com si provingués de les flors d'espígol que il·lustren la coberta o de les flors seques que apareixen sobre el cadàver— transversal a tots els personatges que s'esforcen per a resoldre el cas: un compromís amb el treball que voreja l'obsessió. Deixaran la vida familiar en segon terme per després sentir-se'n culpables o si més no anhelar unes hores de descans. Els horaris intempestius de les guàrdies, la dificultat per agafar el son, les parelles que reclamen atenció es presenten com un sacrifici que després podrà ser compensat amb unes poques hores de tranquil·litat. 

Fotografia: +Ana Portnoy De la solapa del llibre: Graziella Moreno (Barcelona, 1965). (...) Escribe relatos y artículos en revistas y diarios digitales. Publicó su primera novela en 2015, Juegos de Maldad (editorial Grijalbo), que fue nominada a mejor novela negra de 2015 por el festival de Cubelles Noir y recibió una mención especial del jurado. En 2016 publicó El bosque de los inocentes (editorial Grijalbo).  

Però no tothom hi està disposat. La temptació es vana davant les debilitats humanes. Graziella Moreno revesteix l'obra de referències a la mitologia grega i ja sabem que els seus mites i llegendes exemplifiquen molt bé la naturalesa humana, dèbil per antonomàsia: la gelosia, la venjança però sobretot l'ambició. Aquest darrer tret que, ara com ara, la societat postmoderna desmesuradament l'està convertint en un dels seus valors. I quan l'ambició no té límits pot justificar qualsevol acte disfressat de necessitat. L'estil de Flor seca és fresc, ple d'expressions col·loquials, molt adients per acompanyar algunes escenes que resultaran familiars al lector. 

Cada capítol és encapçalat per un epígraf força enginyós. Lectura que us recomano per relaxar-se agradablement en aquestes tardes assolellades; així ha estat per a mi.