Pagès Editors
284 pàgines
Avui us parlo de la tercera publicació de la
nova col·lecció de novel·la criminal de Pagès Editors “Lo Marraco Negre”, dirigida per
Sebastià Bennasar. Es tracta del tercer lliurament de la sèrie de la sergent
Anna Grimm, intitulat Anna Grimm, memòria mortal.
 |
| Presentació a Les Borges Negres. Fotografia @Bel Ort |
El cap de setmana passat havia de coordinar la
taula rodona “Ja hem begut oli” del Festival Les Borges Negres, dirigit per l’escriptora
Ramona Solé, on participava l’autora Montse Sanjuan parlant-nos de la seva obra. Feia setmanes que havia llegit La sergent Anna
Grimm, la novel·la on es presentava la figura de la mossa d’esquadra i la
resolució de dos casos, un d’ells que afectava la seva vida personal. Em va
semblar una bona adaptació de les novel·les nòrdiques. Recordava els llibres de
Mankell però ambientat a Lleida. Amb una prosa àgil, combinava les
perquisicions de les dues investigacions, dosificant de mica en mica cada petit
descobriment. Quan el vaig acabar vaig pensar que apuntava maneres i entenia
per què en aquell llibre s’havia forjat tot el que després havia succeït i ja era
públic: publicació de la segona entrega, drets venuts a una productora per a l’adaptació
televisiva i cinematogràfica i traducció al castellà.
Anna Grimm, memòria mortal, per tant, prometia unes bones
hores de lectura i no m’ha decebut gens. És una bona novel·la ben treballada
amb personatges i diàlegs versemblants i propers. Coincideix amb la primera
entrega quant a la combinació de dos casos a investigar, un d’ells més
personal. La figura del company de feina, l’agent Pau Caralt, cobra
protagonisme i commourà a una Grimm que es debatrà en algunes contradiccions.
 |
| Recentment Montse Sanjuan ha viatjat als Estats Units Mexicans per a presentar la seva obra traduïda al castellà. |
Veiem com la protagonista ha crescut del bracet de l’autora. Una investigadora
criminal motivada per l'ambició professional, d'inici un tant asèptica diria jo, que cada vegada més ens deixa veure les seves diferents
cares. Sí, és més polièdrica, com tothom, i més empàtica. Segueix relaxant-se
fent els seus habituals llargs a la piscina i dopant-se a base de cafè.
Compartim esport i droga, doncs!
Un dels aspectes que m’han semblat més
interessants de la novel·la és l’alternança entre el present i el passat. Tots, d’alguna
manera, som esclaus o hereus del nostre passat i Sanjuan ens ho recorda
ambientant les pàgines amb una gran tasca de documentació que dota de solidesa
la novel·la, fins i tot, a l’hora de resoldre ambdós casos. De nou, la capital
de Ponent serà un dels personatges i estarem encantats de perdre’ns pels seus
carrers.
