El meu desig, d'Òscar Navas

La proposta criminal d'avui ens arriba de la mà de l'escriptor Òscar Navas (podeu clicar aquí per visitar la seva web). Amb el seu relat El cant de la sirena de l'antologia Mataró és criminal  (Planeta Lletra, 2017), ens va captivar. Avui ens parlarà d'un desig molt especial. Preparats, criminals? On y va!: 

Óscar Navas va néixer a Mataró (Barcelona) el 1975 i és Enginyer Informàtic de professió i escriptor per devoció. Els seus relats apareixen a diverses antologies, premsa escrita i revistes literàries. Fonamenta els seus escrits en la fantasia, la ciència-ficció —especialment l’steampunk— i el terror, encara que la seva producció inclou un gran ventall de gèneres. Neil Gaiman, Ray Bradbury, H.P. Lovecraft, Edgar Allan Poe, Julio Verne o Sir Arthur Conan Doyle són alguns dels seus grans referents, i els mons onírics, la infància, el temps, els fantasmes o la mort, part del seus jocs narratius. En el gènere negre, apareix a les antologies No ho podia assegurar amb certesa (Planeta Lletra, 2014), Vols veure la mar? (Planeta Lletra, 2015) o Mataró és criminal (Planeta Lletra, 2017).

EL MEU DESIG

―...I sabeu què m’han dit els meus pares? Que enguany, com que faré onze anys, em deixaran encendre els trons. Aquells que peten tan fort. Serà xulíssim! ―deia en Joan amb el petard a les mans.

Tots l’escoltaven embadalits mentre ell ensenyava la seva bossa. Com que el seu cumple coincidia amb Sant Joan, els seus pares li compraven tot un arsenal any rere any, i amb la calor que feia a l’hora de la migdiada, l’efecte de les seves paraules era encara més encisador que veure desfilar les seves adquisicions.

Feia ja uns dies que érem de vacances i la colla del pis ens trobàvem des de primera hora de la tarda al descampat. Érem els únics valents que ens atrevíem a ser-hi a aquelles hores. Aprofitàvem per jugar i per veure com anava creixent la muntanya de fustes que es cremaria a la nit. Els veïns del barri havien amuntegat mobles vells, cartons, fustes de la fàbrica de roba... Algú havia deixat un matalàs i el fruiter, fins i tot, havia cedit les caixes on li portaven les cireres. En Pol i l’Enric les havien estat regirant feia una estona, buscant pinyols per emprar-los com a munició per als tiradors. En Quim, mentrestant, havia localitzat un formiguer molt gran i tenia previst colar-hi piules per destruir-lo. La Laia i la Sandra seien recolzades a l’arbre, escoltant al pesat d’en Joan, mentre preparaven els fulls de la llibreta on havíem d’escriure el nostre desig per a la foguera.

―Laia! T’ha quedat molt xula! Aquesta nit et regalaré una bengala, d’aquelles que canvien de colors! ―li va dir en Joan quan va rebre la seva, amb els seus ulls de gripau vell remirant-la.

Ella va somriure amb aquell somriure tímid que tenia i que em feia sospitar que era un àngel. Les dues noies es van apropar a la resta, un per un, i van anar entregant les targetes.

―Té, Marcel, la teva targeta ―em va dir la Laia donant-me el tros de paper.

Ens vam intercanviar les mirades mentre li donava les gràcies. Notar els seus dits al deixar-me la nota em va semblar tan refrescant com la menta. Havia decorat la meva targeta amb estrelles al voltant i havia deixat espai per escriure el desig a la part central. Al cantó dret, hi havia un cor petitet pintat de vermell. Des d’aquell moment, tenia clar quin seria el meu desig.

Quan les noies van acabar, van dir que feia molta calor i que volien anar al bar a comprar-se un gelat i tornar a casa per preparar el sopar per poder tornar al descampat ben aviat. La resta va estar d’acord amb la idea i va començar a recollir les seves coses per acompanyar-les-hi. Jo vaig comprovar que només tenia quinze pessetes, així que no me’n podia comprar cap, encara que tampoc en volia. Tenia coses millors a fer.

―Espera, Joan! Volia comprar-me una traca aquesta tarda i no sé si és més llarga la de xinos o la d’ocells! Me les pots tornar a ensenyar? Serà un moment, de seguida els retrobem; ―li vaig demanar.

En Joan no va dubtar a tornar a obrir la bossa per ensenyar-me el seu polvorí, tot orgullós. Jo em coneixia massa bé les diferències, però vaig esperar pacientment que els altres s’allunyessin del descampat fent-li preguntes absurdes. Llavors vaig veure la pedra...

 A la nit, els altres es preguntaven on era en Joan. Jo els deia que segurament devia estar atipant-se de coca amb la família i que vindria més tard. El descampat semblava un autèntic camp de batalla. Els polzes em cremaven de tant fer girar la roda de l’encenedor. I els braços, de l’esforç que havia fet a la tarda. Cap a les onze, van encendre la foguera. Vaig apropar-hi una bengala de colors i li vaig donar a la Laia amb el meu millor somriure. Ella em va recompensar amb un petó que mai no vaig oblidar. Després, tota la colla hi vam llançar els nostres desitjos. I el meu, malgrat la pudor que feia el gat que s’havia colat a la foguera, es va complir: no van trobar mai en Joan.

Mataró és criminal, D. A (Planeta Lletra)

Mataró és criminal, D. A
Col·lecció Planeta Lletra 
261 pàgines 

"Una vegada hi havia... - un pintor que volia acabar el seu quadre - un veí que baixava la brossa al contenidor - el sergent David Valls i el caporal Àngel Pérez - una nena que volia saber per què va morir la Bel - la Carme, la mosqueta morta - la novel·la "Un tret en la foscor" - un grup de Whatsapp anomenat "Els 4 FunTàstics" - un atropellament amb fuga - el cromosoma criminal XYY - una botiga esotèrica - una sirena de cos translúcid i lluentor platejada - un prestigiós metge mataroní - tres mortes en accidents domèstics - una mare que pentinava la seva filla ..."

Amb aquests elements 14 autors han escrit els relats de Mataró és criminal, el tercer recull de contes de gènere negre de Planeta Lletra. Crims km. 0. Com a casa, enlloc." 

Així es presentava al blog de l'Associació Planeta Lletra —el col·lectiu d'escriptors novells, alguns d'ells amb llibres escrits i amb cert reconeixement— la seva darrera publicació, una antologia de relats. Els tres primers són els del guanyador i els dos finalistes del premi 3r Concurs de Relats Curts Planeta Lletra, escollits per un Jurat a qui tinc una especial estima, els meus apreuats Sospitosos Habituals, entre altres. Us deixo l'enllaç perquè hi pugueu informar-vos més sobre Planeta Lletra: cliqueu aquí. 

Que més d'un centenar de persones formin part d'un col·lectiu d'escriptura, amb els temps que corren, me'n sembla una proesa i que a més a més duguin a terme iniciatives com un premi de relats on es fomenta el gènere criminal en català, amb publicació inclosa, ja és per treure's el barret. Amb pròleg de Francesc Bechdejú, sociòleg i editor, ens endinsem en 14 relats foscos, alguns d'ells negres. Bechdejú escriu que "al llarg de les quatre convocatòries fetes fins al moment, es constata un increment del nivell literari dels escrits, cosa que fa pensar en un futur esperançador per aquest premi i per la feina de la gent de Planeta Lletra". 

Aquesta és la impressió que he tingut quan he llegit l'antologia, ja que dins l'heterogènia d'estructures, de veus i d'estils, hi ha un equilibrat nivell que la fa del tot recomanable. És sabut que, tot i que vaig néixer a Barcelona, he viscut durant força anys a Mataró. Ja fa dos anys que me n'he anat a viure a un altre municipi del Maresme, però Mataró segueix sent la meva ciutat de referència, entre altres coses perquè visc en un poble. Per tant, us podeu imaginar com he gaudit quan descobria botigues emblemàtiques, paisatges coneguts, carrers transitats i fins i tot una atmosfera molt característica de la capital maresmenca.

En destaco —a banda del relat guanyador del premi, Dit i fet d'en Marc Rogero, que m'ha agradat molt—, les capelletes i el joc metaliterari de Cabrespina, Les Santes i l'estructura paral·lela als focs d'artifici de Casas, el recurs de la resolució del crim a cambra tancada que sempre m'agrada en el suggerent títol Un tret en la foscor de Català, la gelosia i l'original temàtica de crims entre menors d'edat, de García, la urbanitat o la manca d'ella i la mort accidental de Lacruz, la tasca d'investigació de Lancho i uns crims reals esfereïdors amb El vagabund de la mort, l'estil despreocupat i àgil de Cabró, de López, la prosa senzilla i elegant de Salas i el seu particular assassí en sèrie o fins i tot un relat de pinzellades fantàstiques amb un rere fons entranyable que m'ha colpit, El cant de la sirena de Navas. 

L'enhorabona a tots els autors. Gràcies per fer-me passar tan bona estona, companys; la majoria dels relats els he llegit a la platja de Mataró, us en podeu fer la idea! 

Editors d'arreu: hi ha una cantera criminal maresmenca de gran nivell a tenir en compte. I us puc dir que ben aviat en sentireu parlar d'ells.