Maigret tiende una trampa, de Georges Simenon

Traducció de Núria Petit Editorial Acantilado151 pàgines 

Al juny de l'any passat, l'editorial Acantilado va publicar aquesta petita joia, petita en extensió, del famós inspector Maigret. Amb motiu de la seva inclusió al Club de lectura de novel·la negra de Dòria Llibres —conduït per l'expert en el gènere i "sospitós habitual" Joan Ametller— me'l vaig comprar. En aquest títol, Georges Simenon aborda explícitament un tret que el fa distintiu al llarg de la seva extensa obra dels casos de Maigret: la voluntat de posar-se en la pell de l'assassí, de comprende'l.

Tal com apuntava Andreu Martín en una conferència a l'Ateneu barcelonès, Simenon va ser un autor molt prolífic: 192 novel·les publicades, més de 800 amb 27 pseudònims i més de 500 milions d'exemplar venuts. Podeu llegir-ne la crònica que vaig fer aquí.

Georges Simenon.
De la solapa del llibre: "El comisario Maigret es el protagonista de setenta y dos de estas novelas y treinta y un relatos, todos ellos publicados  entre 1931 y 1972."

Els crims que aquest cop farà anar de corcoll a l'inspector són els assassinats de cinc dones, produïts els darrers sis mesos, amb la característica comuna que el perpetuador de les morts estriparà, posteriorment, els vestits de totes elles. Què amaga aquest fet? Quina és la psicologia de l'assassí?

El títol ens avança que l'inspector prepara una trampa per enxampar el culpable. Però aviat s'adona que només desxifrant la psique de l'assassí arribarà a resoldre el cas. 

"¿En qué momento tiene el impulso? ¿En qué momento deja de comportarse como usted o como yo y se comporta como un asesino? ¿Le da en cualquier momento del día y espera a que se haga de noche mientras prepara su plan de acción? ¿O, al contrario, el impulso no le viene hasta el instante en que, pasando por una calle desierta, ve a una posible víctima?". 

Amb aquesta obra, Simenon defuig dels tòpics freudians amb els quals s'acostumava a revestir l'arquetip de l'assassí en sèrie per apropar-se a la singularitat de l'individu des d'una perspectiva més ampla. 

"Por qué no estaba satisfecho Maigret era otra historia. Profesionalmente, había hecho todo lo que tenía que hacer. Pero le faltava comprender. El "choque" no se había producido. No había tenido en ningún momento la sensación de un contacto humano entre él y el decorador."

L'assassí de Montmatre, com no van trigar a anomenar-lo els mitjans de comunicació, és un personatge passiu. Serà el paper de la seva mare qui augmentarà la tensió narrativa, plena de diàlegs crispats sense acotacions, que acostumen a interrompre'ls, carregats de rancúnia contra la seva jove i d'una devoció inexplicable cap al fill dignes de qualsevol film de Hitchcock.

De lectura imprescindible.

Cicle de conferències a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Bcnegra 2015.

L'Europa del vi davant de l'Europa de la cervesa. Grans investigadors europeus.

"Maigret beu de tot"

Dimecres, 11 de febrer, 19.00h.
Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
CONFERÈNCIA
Andreu Martín

               

             

Andreu Martín, escriptor referent de la novel·la negra catalana, va oferir una biografia comparativa "entre el creador (Georges Simenon) i la criatura (el comissari Jules Maigret)" i per distingir entre l'escriptor i el personatge ho va representar per mitjà d'un objecte: "quan em posi el barret parlaré de Maigret, quan me'l tregui de Simenon." Durant la conferència, va anar exposant aquest lligam ple d'anècdotes, conclusions i petites reflexions fruit del seu estudi, fent un repàs de les seves vides, respectivament. 

Explicà que la proliferació de l'obra de l'escriptor Georges Joseph Christian Simenon (192 novel·les publicades, més de 800 amb 27 pseudònims i més de 500 milions d'exemplar venuts) era deguda al seu grat per l'escriptura i a la necessitat econòmica (en un principi i posteriorment gustós de l'èxit, que n'era).

Andreu Martín reconeix en la vida del comissari Maigret trets biogràfics  dels  quals  defugia  el  mateix  Simenon,  com  ara

la seva complicada relació amb la seva mare i el seu germà que la pot solucionar literàriament amb la mort de la mare i del germà de l'investigador.


EL COMISSARI MAIGRET

Viatges, paisatges… Simenon impregnava les seves pàgines d'observar el seu entorn i  abocava aquestes imatges en la figura d'un personatge proper, rutinari, amant de la seva feina i de bones relacions familiars i professionals. "S'intueix com un home pacient que observa i sap esperar abans de formar-se una opinió i conserva el seu esperit lliure fins que hi troba una evidència." És el detectiu que tracta de conèixer el medi on s'ha comès el crim, l'àmbit, la vida privada de les persones relacionades, els seus costums i fins i tot el seu llenguatge. Apropar-se tant li permetrà fer judicis morals i compadir-se del criminal, però també de les víctimes. Per a ell, el policia és abans de tot un professional, un funcionari i ha d'actuar amb coherència.


Malgrat que Georges Simenon no va guanyar cap premi, els seus llibres són considerats de gran qualitat literària, en la frontera entre la tradició del vi i  la de la cervesa: "és bevedor de tot, un calvado, s'il vous plaît", afegeix —fent broma— Andreu Martín.

Grans trets diferenciadors:

• Simenon. Tenia una vida sexual molt activa i era infidel, li agradava el luxe: vestits a mida, cotxes de luxe... (tot i que de jove va experimentar aversió als rics).
• Maigret. És fidel i de classe mitjana, el seu físic és barruer, d'espatlles amples i no sap conduir.

Curiositats sobre Georges Simenon:

•  Tot i que l'escriptor tenia coneguts al cos policial, les seves novel·les presenten incoherències tècniques (com ara destinacions impossibles).
• La seva amistat, durant el període de l'ocupació, amb certs personatges influents alemanys i les seves publicacions en diaris col·laboracionistes no van ser ben considerades.
• Va mantenir una relació amorosa amb la famosa artista de "La Revue nègre" Joséphine Baker, que li turmentava i de la qual va acabar fugint.

• Diu la llegenda que acostumava a fer gala d'haver anat amb més de 10.000 dones al llit, de les quals 8.000 eren professionals del sexe i que abordava a dones desconegudes amb una frase : "Madame, m'encantaria fer l'amor amb vostè."