Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Dausà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Dausà. Mostrar tots els missatges

3/26/2018

Lèmmings, de Jordi Dausa i Mascort

Llibres del Delicte
222 pàgines


Lèmmings és el vint-i-novè títol de la col·lecció de novel·la negra Llibres del Delicte i, de nou, l’editorial ens torna a sorprendre. L’obra és molt original, és un contrast continu. La veu narrativa és la del protagonista que en segona persona va relatant-se ell mateix els fets. Així, el lector resta en segon pla i serà el testimoni tant dels esdeveniments com de les reflexions d’un home que necessita saber qui és per entendre on i com ha acabat. Uns fets, revelats al primer capítol,  que si bé amaguen alguna incògnita que ens mantindrà en vil, són prou rellevants i contundents perquè actuïn com a punt d’inflexió en una vida de “paisatges de condemnats”.



La novel·la està ambientada en espais sòrdids i caòtics, naus poligoneres, barraques, bancs de ciment, gasolineres, horts, descampats freqüentats per personatges secundaris d’estètica xarona i opinions racistes i amorals. Com a contraposició, una infantesa protegida per una Cova Secreta, un “àngel” mestre i una atracció per la saviesa i l’ordre oriental. El fil conductor serà la lluita. Una lluita explícita descrita plàsticament i una altra de figurada. El protagonista, atuït per una condició física que ens recordarà a guions com a Memento o Paycheck, descobreix una societat plena de misèries en què les drogues, l’alcohol, els programes escombraries de la televisió i els avanços tecnològics intentaran apaivagar el dolor de vida.


Fotografia @Dani Duch / De la solapa del llibre: Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i escriptor. A estones col·labora  amb diferents mitjans, i va ser blocaire quan ja no quedaven blocaires. Boxejador inconstant i tarambana, és autor de Manual de supervivència (Premi Montflorit de novel·la el 2010), El gat de Schrödinger i Nits de matapobres. Alguns relats seus han estat publicats en diferents antologies col·lectives, i ha col·laborat en projectes editorials destinats a l'ensenyament de la llengua catalana.



Lèmmings és la fotografia d’una societat maltractada que sobreviu en la contradicció de l’autodestrucció. Escrita des d’una mirada força original —fa olor de tatami suat, de curri i kebab—, l’autor utilitza un to potent, amb un vocabulari viu i creatiu i una estructura ben tramada  des d'una gran analepsi. Fins i tot, ens regalarà la incursió d’un parell de contes. Té especial rellevància l’aportació de coneixements tant d’arts marcials com sanitaris. I en aquesta combinació rau la sofisticació de la novel·la: el dolor i la cura, una contraposició de lluita constant que dotarà de sentit tota l’obra.

9/04/2017

Assassins de Girona, de diversos autors

Pròleg de Martí Gironell
181 pàgines

Després de la ressaca literària del festival estiuenc Cubelles Noir, En clau de negre reprèn l'activitat aquest mes de setembre, amb algunes sorpreses que anirem revelant. Obrim la temporada amb la primera proposta criminal que ens ha arribat a les mans. Assassins de Girona és un recull de relats d'autors vinculats a la comarca de Girona. Així, per ordre alfabètic, hi participen: Miquel Aguirre, Damià Bardera, Mar Bosch, Anna Carreras, Jordi Dausà, Jair Domínguez, Salvador Macip, Cristina Malagelada, Andreu Pérez, Pep Prieto, Josep Torrent, Maribel Torres i Matthew Tree. Destaca el fet que tots no són escriptors avesats a la novel·la negra i, d'alguna manera, això es reflecteix als textos. Els relats són molt heterogenis, tant en contingut, com en la manera d'apropar-se al gènere criminal. També en extensió. Un dels relats que més m'han agradat ha estat "Una taca al jardí" de Mar Bosch, tanmateix volia que fos més llarg; tres pàgines m'han deixat amb un ai!, difícil de satisfer. Però aquest és precisament l'atractiu de les antologies, poder descobrir autors que no es coneixen —he de dir que aquesta vegada no coneixia, literàriament parlant, a més de cinc— fent-ne un tastet.




Gaudeixo molt llegint relats, per tant m'alegra que les editorials hi apostin. Ara bé, sí que és cert que alguns  m'han agradat més que altres per diversos motius: perquè estan pensats com a relats (no com a novel·les, permeteu-me l'obvietat), perquè són originals (algun és massa evident) o senzillament perquè m'han divertit, lluny d'arguments encriptats. La lectura d'Assassins de Girona és amena i en destaco el relat de Salvador Macip "Una mica de justícia" per la senzillesa i l'originalitat, pel to irònic "El gos que caçava abelles" de Jordi Dausà i pel vessant delirant "còsmic" "El mediocre", de Miquel Aguirre: el divertimento està assegurat. Així que ja ho sabeu, la setmana vinent el trobareu a totes les llibreries!
Per acabar, us transcric el pròleg que va escriure Gabriel García Márquez per al llibre Doce cuentos peregrinos, que de tant en tant m'agrada rellegir:


"El esfuerzo de escribir un cuento corto es tan intenso como empezar una novela. Pues en el primer párrafo de una novela hay que definir todo: estructura, tono, estilo, ritmo, longitud, y a veces hasta el carácter de algún personaje. Lo demás es el placer de escribir, el más íntimo y solitario que pueda imaginarse, y si uno no se queda corrigiendo el libro por el resto de la vida es porque el mismo rigor de fierro que hace falta para empezarlo se impone para terminarlo. El cuento, en cambio, no tiene principio ni fin: fragua o no fragua."