278 pàgines
Trenta-cinquè títol del catàleg de l’editorial Llibres del Delicte, especialitzada en novel·la negra i tercer volum de la sèrie de la inspectora Mina Fuster. Si us ve de gust, podeu llegir la ressenyes dels anteriors títols aquí (L’amant xinès) i aquí (Els fils de l’aranya).
Rapsòdia per a un mort arrenca amb la presumpta mort d’un home d’ètnia gitana. Aquest és el tret de sortida d’una novel·la on els esdeveniments es van embolicant precipitadament i, sense remei, per acabar capgirant la ciutat de Tarragona. El llibre trenca amb els prejudicis sobre l’ètnia, lleva etiquetes generalistes i ens endinsa en la vida quotidiana d’uns personatges tan singulars com magníficament construïts: l’onclo Gros, la Trini, en Felip el Bell, en Gus, el Màquina, la Flora o en Genís.
En aquest tercer lliurament, tant la trama principal com les subtrames ens sorprendran fent al·lusions a espais comuns de rabiosa actualitat com l’atemptat terrorista de Cambrils, la pressió feixista sobre la llibertat d’expressió, la manipulació dels mitjans de comunicació, els interessos policials o les fake news.
Margarida Aritzeta recupera, alhora, alguns personatges de la nissaga com la Rubi, en Kàputx o, com no podria faltar, la insuportable i alhora entranyable mare de la mateixa protagonista, Mina Fuster. També n’hi afegeix d’altres, com ara relleus de càrrecs dins la comissaria o fins i tot una peculiar experta en assumptes fiscals que respon al nom de Charo. D’això, no en puc dir res més; millor que us n’assabenteu pel mateix personatge que, com són les coses!, té un canal de Youtube:
Paral·lelament, la inspectora Mina Fuster es veu involucrada en un presumpte delicte fiscal; una pròpia línia narrativa que ens servirà per recordar el seu passat —amb el seu estimat i desaparegut Johnny Warhol— i a entendre millor la relació irascible que manté amb la seva mare.
El text és una delícia per als sentits. L’autora s’ha deixat anar i descripcions, personatges i diàlegs flueixen que és una meravella. Escrit en un to plasent, ens llevarà més d’un somriure. És remarcable la gran tasca de documentació d’Aritzeta, així com el tractament de l’argot o la utilització del caló amb transcripcions fonètiques. Al final de la novel·la, s’inclou un recull dels significats dels termes emprats per a facilitar la lectura.
 |
| *De la solapa: "Va debutar a la novel·la negra amb El correu de Trípoli (1990), seguida de Tie Break (1991) i El cau del llop (1992), a la col·lecció "La Negra" de la Magrana. Ha publicat més d'una trentena de novel·les (novel·les realistes, fantàstiques, de memòria històrica, juvenils). N'hi ha unes quantes d'intriga o criminals, com El verí (2002), El llegat dels filisteus (2005) o La maleta sarda (2010). El retorn al gènere negre es produeix amb el relat "L'assassinat de la venedora de cupons", inclòs al recull Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013), d'on arrenca la saga de la inspectora Mina Fuster (...)". |
No us perdeu aquesta “rapsòdia” que ressona a Queen i a la mirada literària d’una autora que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi i que es mostra més desinhibida i original que mai.
