Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temps de rates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temps de rates. Mostrar tots els missatges

2/20/2017

Temps de rates, de Marc Moreno

266 pàgines.


El passat mes de gener, els mitjans de comunicació i les Xarxes ens sorprenien amb la notícia de l’obra guanyadora del VIII Premi Crims de Tinta: Temps de rates. Amb aquest darrer títol, l’escriptor Marc Moreno aferma un estil amb què ens va colpir en la novel·la Contra l’aparador (podeu llegir-ne la ressenya aquí). Contextualitzada en el mateix barri de La Verneda, l’autor incideix i subratlla la realitat dels veïns del barri perifèric de Barcelona, encara que podria tractar-se de qualsevol altre, a qualsevol altra gran ciutat.
Ens trobem davant d’una obra ben treballada en tota la seva expressió. Temps de rates parteix d’un macguffin (en termes hitchcockians) com és una motxilla plena de vuit quilos de coca. Realment, el contingut bé podria haver estat substituït  per qualsevol altre remei per a unes vides precàries i exemptes de recursos, per exemple una motxilla ben farcida de diners. Aquesta motxilla, aquest element que anirà apareixent i desapareixent durant els capítols, és el detonant d'una concatenació d'escenes de violència i és una excusa per posar en conflicte els personatges d'aquesta novel·la negra, amb ritme de thriller. L’objecte cobejat es presenta com la solució d’unes vides que a priori hom podria considerar condicionades i avesades al fracàs per l’entorn i per la duresa de la seva existència.


Un dels encerts de la novel·la és la veu narrativa perquè —i sense voler descobrir-ne res— pertany a un dels protagonistes que s’expressarà amb el mateix argot que la resta de personatges empren en els diàlegs que hi apareixen. Aquesta elecció no només agilitzarà la trama, plena d’acció plasmada en diàlegs sarcàstics, sinó també la seva lectura, ja que no trencarà l’estil, tot el contrari, submergirà el lector en la vida derrotada dels veïns d’un barri, també derrotat. Tot flueix, ni que sigui per les clavegueres de la ciutat.

M’ha interessat la mirada de l’autor, no exempta d’un cert determinisme, quant a la possibilitat d’un reeiximent de la vida dels veïns d’un barri com La Verneda. És difícil parlar d’una novel·la negra sense anticipar el final i com això no ho faig (ni ho faré mai), només en puc dir que d’aquesta dissensió, en Marc Moreno se’n surt molt bé.
 
De la solapa del llibre: "Marc Moreno (Barcelona, 1977) és periodista, editor i escriptor de novel·la negra. Com a periodista ha escrit amb regularidat a diaris com La Vanguardia i el desaparegut Público, i a revistes com Lonely Planet Magazine o Psicologies, a més d'haver portat durant tres anys la revista Evasión i escriure guies Lonely Planet. Com a editor dirigeix l'editorial especializada en novel·la negra en català Llibres del Delicte. Com a escriptor ha publicat Cabdills (2011), Independència d'interessos (2013), El silenci dels pactes (2014) i Contra l'aparador (2015), a més de La reina de diamants (2014), escrita juntament amb Sebastià Bennasar, Lluís Llort i Salvador Macip.
L’atmosfera a Temps de rates s’aconsegueix sense gaires descripcions, més aviat amb una descàrrega sense pietat d’escenes esfereïdores. Un altre dels reptes que planteja la novel·la és com produir tanta acció en un escenari tan reduït com pot ser un bar greixós, un parell de pisos de blocs atrotinats i un parc d’una plaça. 

Temps de rates no és una novel·la amable, no ho pretén ser. És una novel·la dura i violenta i és en aquest darrer qualificatiu que hi trobem totes les manifestacions de les diferents accepcions. El realisme de les escenes de violència masclista fa mal, n’hi ha realment de crues que arriben a angoixar. Però a banda de la violència explícita, n’he trobat una altra encara més interessant. És la violència estructural de la societat, que s’hi vaneja, que deixa immòbils a qualsevol que la pugui percebre, perquè “total, no hi tenim res a pelar”. Somnis truncats abans de ser-ne pensats.
El contrapunt i l’esquerda per on ens permetrà respirar Marc Moreno se’n diu "Mentens", personatge que recorda entranyablement als ínclits Cruyff i Reixach de Contra l’aparador, però dut a l’extrem i al qual no podrem deixar d’odiar, alhora, per bocamoll.


A Temps de rates, tots els apel·latius típics d’un thriller l’hi escauen: girs inesperats a ritme vibrant amb un únic objectiu i que el seu autor no es cansa de repetir a totes les entrevistes que li fan: “volia descriure la realitat de la Barcelona que no surt a les guies turístiques de la ciutat.”

1/27/2017

Quan el teu editor guanya el premi Crims de Tinta



Marc Moreno va guanyar ahir el premi Crims de Tinta. El jurat de la vuitena edició va estar format pel director del festival BCNegra Paco Camarasa, el llibreter Miguel Ángel Díaz, la comissària dels Mossos Cristina Manresa, l'escriptor Carlos Zanon i l'editor Jordi Rourera. El premi, impulsat per RBA, està dotat amb 5.000 € i va néixer amb l'objectiu de fomentar la creació de novel·les negres escrites en català.

L'autor


Marc Moreno és periodista —col·labora en diferents mitjans de comunicació— i escriptor, dues facetes que combina amb l'editorial Llibres del Delicte com a editor. El novembre passat ens va sorprendre a tots creant i dirigint el festival de novel·la negra Vilassar de Noir, amb gran èxit d'afluència de públic i vendes. Encara estàvem gaudint dels records per haver pogut participar en els dos festivals maresmencs, Vilassar versió mar, Tiana muntanya, quan la notícia ens sacsejava a tots: ha guanyat el Marc! —vaig cridar a casa. La il·lusió va ser immensa. Vam brindar per l'alegria d'una persona que no només és un gran editor (i això ho puc dir amb gran coneixement de causa) sinó un gran amic. Quan a les persones de bon esperit, el que es coneix com a "bona persona", vaja, els passen coses bones, el món —ni que sigui  per un efímer instant— es torna més just.


Autora de la fotografía: Anna Maria Villalonga.


L'obra


Temps de rates, la novel·la guardonada, s'afegeix a la seva obra que fins ara consta dels títols: Cabdills (2011), Independència d'interessos, Els silencis dels pactes (2014), La reina de diamants (amb Bennassar, Llort i Macip) (2014) i Contra l'aparador (2015), és en aquesta darrera novel·la  en què l'autor ens mostra una veu pròpia més definida i una trama impecable. Podeu llegir-ne la ressenya aquí.





Temps de rates va ser la novel·la escollida, d'entre les 27 presentades, per unanimitat del jurat. L'obra està ambientada al barri de la Verneda de Barcelona. El jurat, entre altres coses, va valorar una trama que no s'atura en cap moment, l'arquetip de la figura del loser i com l'autor aconsegueix l'empatia del lector vers ell, l'acostament de la realitat menys amable, dins la  funció social pròpia de la novel·la negra i el retrat de les vides sense perspectives, entre delictes, drogues i mala sort, això sí tot acompanyat dels tocs d'humor als quals l'autor ens té acostumats.

El discurs

Vaig poder veure el discurs emocionant de Marc Moreno gràcies a un vídeo que generosament va penjar a la Xarxa un altre activista de la negror, Xavier Borrell, i  gràcies també a desenes de fotografies de la Mestra negrota Anna Maria Villalonga. L'autor va recordar el gran suport de la seva dona, filla i pares en tots aquests anys complicats de la seva vida, acompanyant-lo en la recerca de l'anhelada tranquil·litat en qüestió de salut. Tot i que va dir que és un fanàtic del gènere negre, manifestà que no és el seu color favorit, almenys no vol veure el futur pintat d'aquest color. Com en Marc és un gran guanyador de la vida, no tan sols d'un premi literari, va convertir l'esdeveniment en una reflexió: el premi és un punt d'inflexió a la meva vida, potser un senyal que m'envia el destí. A partir d'ara començarà una nova etapa amb la qual miraré el futur amb un somriure.


Estimat Marc, tu sempre ens has regalat somriures i ens has animat a tots quan t'hem necessitat. Sempre ho he dit, però avui més, ets un gran referent i com vam acabar la nostra darrera conversa, acabo l'entrada: ens menjarem el 2017!