Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Ledesma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Ledesma. Mostrar tots els missatges

5/24/2018

Assassins del Camp, de DIVERSOS AUTORS



Coordinació i Pròleg de Margarida Aritzeta
272 pàgines



Ja tenim aquí la nova antologia de l'editorial Llibres del Delicte que va recorrent el país, convidant els escriptors amb algun vincle al territori —hi són nascuts o hi viuen o hi havien viscut— a assassinar, alguns sense pietat. La iniciativa va ser de l’escriptora Ramona Solé i amb ella i els seus companys de Ponent va començar, ja podríem dir, la sèrie d’antologies territorials.
Ara, a les terres del Camp, quinze autors coordinats i prologats per l’autora Margarida Aritzeta s'han avingut a “afegir-se a l’aquelarre” —paraules de la mestra— i matar a tort i a dret. 

La coberta, com ja ens té acostumats l’editorial, és magnífica, però en aquest cas s’hi afegeix la mirada artística de l’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo. Un carrer llòbrec d’algun indret del Camp de Tarragona ens proposa seguir un individu solitari. Una víctima o un assassí? 



El que més destaca d’aquest recull és l’alta qualitat literària en gairebé tot el seu conjunt. No debades, el conforma noms amb una llarga carrera com a escriptors. Anys dedicats a l’ofici, un saber fer que es percep tant en el domini de la lingüística, de les descripcions, com en la manera prescriptiva d’utilitzar-la. Un goig per als sentits, que tant ens permet gaudir d’un paisatge idíl·lic —la flor i la fauna autòctones de les terres tarragonines— com del crim més descarnat que ens podem imaginar.


Fotografia: @NovaConca
Presentació d'Assassins del Camp al Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català de l'Espluga de Francolí

Per ordre d'aparició, hi trobareu:

La por blanca, del nostre estimat i recentment desaparegut Jordi Tiñena, un relat procedural però alhora ben negre que ens parla de la justícia moral.

Roses de plàstic, d’Olga Xirinacs. Un bell text històric que rescata la memòria de les misèries humanes en temps de guerra.

A deshores, de Tecla Martorell, s’endinsa amb una veu assassina en l’assetjament escolar, el linxament i la venjança.

Somieg, de Maria Lluïsa Amorós ens parla, mitjançant una amalgama d'estructura i d'analepsi,  dels trastorns mentals.

"Em" estat nosaltres qui "em" fet això, de Jordi Folck. Un divertit exercici, una disbauxa dels desitjos més foscos, una bogeria no gaire transitòria.

El buit de la mort, de Jordi Ledesma. Text neguitós que aborda les dues cares de la mateixa moneda: la crueltat humana i la incapacitat de sobreviure-li.

El saxòfon, de Moisés Peñalver. Original proposta musicada i sobrenatural.

Ni vius ni morts, de Salvador Balcells. Un relat que destil·la humor negre, irònic, surrealista i amb algun fantasma piròman.

Pecats de policia, d’Àngel O. Brunet. Morts a dojo recopilats amb veus teatrals.

Testimoni d’un crim, de Joan Cavallé. Trobarem una bona crítica social del franquisme i de la repressió.

La casa de la boira, de Francesc Valls-Calçada. Relat escrit d’una manera desimbolta i que arrenca al pur estil Christie i Els deu negrets.

Encara ens queda el Blues, de Ferran Gerhard. Un intent metaliterari de “passar-li el mort a l’altre”.

Fecundació, de Lurdes Malgrat. Una crítica a l’Estat que fecunda l’odi per a mantenir-se al poder. Odi, mentides i repulsió.

Totes les veus que m’acompanyen, de Rosa Pagès. Una esfereïdora crítica a les farmacèutiques.


Mala sang, de Margarida Aritzeta. Destapa l’entramat d’una xarxa d’explotació laboral. Una història de polígon i de crítica social ben actual.

5/04/2017

Entrevista a Jordi Ledesma

Quan En clau de negre va llegir la novel·la Lo que nos queda de la muerte, de Jordi Ledesma (podeu llegir-ne la ressenya aquí), no només va descobrir un autor interessant, amb capacitat inspiradora, sinó que va constatar que hi ha una generació que ve amb força, que escriu amb ofici, i que està apostant per una novel·la negra actual —postmoderna l'anomenen alguns— d'una qualitat indiscutible.
El blog encara no ha llegit les anteriors novel·les de Ledesma, però el que és evident és que la darrera publicació ha estat la confirmació d'una sospita: la novel·la negra està de sort perquè té un relleu fresc i alhora treballat, d'una mirada fosca excepcional i una veu narrativa pròpia. 

Fotografia: +Ana Portnoy 

Segons la biografia que podem llegir a la solapa del llibre, Jordi Ledesma és l'autor de Narcolepsia (Alrevés, 2012), finalista del Memorial Silverio Cañada de la XXV Semana Negra de Gijón, que va ser publicada a Mèxic amb el títol Narcosis (Ediciones B, 2014) i autor d'El diablo en cada esquina (Alrevés, 2015), finalista també dels premis literaris del Congreso Negro Cine y Novela de la Universidad de Salamanca. També ha participat en l'antologia Diez Negritos (Alrevés, 2015). Enguany, amb Lo que nos queda de la muerte, ha guanyat el Premio Novelpol ex-aequo amb Paco Gómez Escribano, el V Premio de Novela Pata Negra i està nominada als premis València Negra 2017. 
Per tant, era indispensable que Jordi Ledesma respongués el qüestionari literari del Va d'autors. En clau de negre li agraeix que s'hi avingués i també les seves respostes contundents.

1- ¿Cuándo empezaste a escribir?

Siempre he tenido alma de narrador. Ya de niño escribía cuentos y canciones. Y, con mayor o menor asiduidad e iniciativa, nunca dejé de hacerlo.

2- ¿Cuándo pensaste en publicar?

Cuando Jordi Canal me dijo, de mi primera novela, que era buena. No muy buena, pero perfectamente publicable.

3- ¿Cuándo escribes durante el día?

Por lo general por las mañanas. A veces por las noches.

4- ¿Cómo organizas la escritura de un libro?

Planteo la historia que quiero contar y cómo quiero hacerlo. Luego organizo los acontecimientos y los enlazo en función de los personajes que decido crear, pensando en su situación, su rol y su sentido en el texto. Si para entonces tengo ya el tono que quiero, la voz y otros muchos factores,  empiezo a narrar. Si todo va bien y consigo llegar al final, haré diferentes fases de reescritura.

5- ¿Un autor referente?

De género negro, Andreu Martín.

6- ¿Qué libro recomendarías?

Prótesis, de Andreu Martín.

7- ¿Estás trabajando en un próximo proyecto?

Escribo una novela.

8- ¿Algún deseo para el futuro?

Que mis títulos se conviertan en comerciales después de haberme suicidado por no ser un autor de culto.





2/13/2017

Segon aniversari d'EN CLAU DE NEGRE

Avui celebrem el segon aniversari d’En clau de negre. Ha estat un any irregular quant a les publicacions d’entrades perquè l’encetava amb l’elaboració de l’assaig L’educació social en la vida i obra de José Saramago —treball de final de grau de la carrera—, la promoció del llibre A la seva pell i l’escriptura d’un altre assaig que aviat s’editarà.
Enguany hem renovat la imatge del blog i hem introduït un nou apartat, Va d'autors, en què diferents escriptors responen el qüestionari literari, que ja haureu llegit, amb la intenció d’apropar-nos als seus hàbits d’escriptura. També hem incrementat el nombre de ressenyes tot i que la pauta segueix essent la mateixa: parlar només dels llibres que ens han agradat. Malgrat que a vegades per manca de temps no hi siguin tots els que voldríem, la intenció és anar incrementant-los i en definitiva dinamitzar l’activitat del blog. Podem avançar que la secció Un cop de mà! aviat s'acomiadarà. És una de les més visitades, per tant, el darrer dia publicarem l’enllaç directe perquè hi pugueu accedir autònomament. 


Us deixo amb les deu entrades més visitades de l’any  i us encoratjo a subscriure-us i participar-hi, tot desitjant que en gaudiu. Visca la negror!