En la sangre, de Laura Gomara

Roca Editorial

332 pàgines

Torna Laura Gomara després de la seva òpera prima Vienen mal dadas, que En clau de negre va ressenyar aleshores (la podeu llegir aquí). I ho fa fidel a la seva mirada, la que escombra la societat i s’atura en la figura dels losers com ja va fer en la seva anterior novel·la. L’autora ha escrit de nou una novel·la des del punt de vista del criminal i, qui em va seguint, ja sap que són les meves preferides. 

En la sangre és la ferida que deixa la comparació i és que sempre hem sentit dir que les comparacions són odioses. Doncs, sí. Anar una escola de l’alta burgesia per després tornar a casa a menjar uns sofregits i brindar en copes de plàstic al Nadal, ha de fer mal. I més si t’has criat aïllada i has après que els teus referents són els fills de la Bonanova, de l’avinguda del Tibidabo, del carrer Mandri. Però la teva família et molesta perquè et recorda qui ets i a on pertanys. La resta de la teva vida serà una fugida de tu mateixa.

Et trobes fora de lloc, ets un “vols i no pots”, fins que te’n fartes i fas veure que tu ets igual que ells. Et vesteixes igual, malgrat que hagis de pispar la roba, et comportes com els pijos més cool de la ciutat, malgrat que hagis de soterrar una pena que t’està engolint. A la superfície s’hi està millor, et cobreixes la carcassa amb vestits de Prada i d’Hermes i ja no se’t veu a tu, només a l’exclusivitat de la firma de moda. 

Dues veus per parlar de dues maneres de viure la vida, la de la protagonista, Eva Valverde, i la del noi que coneix en unes circumstàncies lamentables. La malaltia com a renúncia de la moral, la malaltia com a càstig, una rancúnia familiar i un dolor que s’ha de fer expirar. 

Carteristes, màfies i usurers. Una noia independent, que aparenta una seguretat i després es desfà en el seu desarrelament. Té idees, té plans i vol deixar de fer el que fa, però en aquesta societat no tothom pot tenir dret a una oportunitat. O, tal vegada, s’ha d’acceptar que per a alguns, aquestes oportunitats vénen disfressades de condemnes. 

Gomara escriu amb un estil fresc, ideal per a una història que recorda a un Breakfast at Tiffany’s;  a voltes més el cinematogràfic que el de Truman Capote. Us imagineu una Audrey Hepburn sense aquell halo d’innocència? Laura Gomara ha tornat a escriure una crook story del nostre temps. L’enhorabona!

Fotografia @Guiomar González
*De la solapa: "Laura Gomara nació en Barcelona. Se licenció en Filología Clásica y ha trabajado como traductora, ayudante de escritores, profesora de escritura y en comunicación y producción editorial. En 2017 publicó Vienen mal dadas, novela con la que conquistó a crítica y lectores.
En la sangre es su segunda novela.

Vienen mal dadas, de Laura Gomara

Roca editorial

299 pàgines

Amb motiu de la taula rodona “Ja hem begut oli”, al festival de novel·la negra Les Borges Negres, vaig tenir l’oportunitat de llegir Vienen mal dadas i de conèixer l’autora. Dos fets molt agradables. Ja sabeu com m’agraden les crook-story i això és el que ha escrit Laura Gomara, una novel·la des del punt de vista del criminal.

Laura Gomara és llicenciada en Filologia Clàssica i treballa al sector editorial. Ha treballat fent suport a escriptors, com a traductora i lectora en producció i comunicació editorial. Actualment treballa a la plataforma Reescritura, on orienta a escriptors novells. Imparteix cursos de narrativa, conte breu, autoficció i relats de viatges, ja sigui físicament en centres ubicats a Barcelona com a les plataformes online República cursiva i Libros y literatura, on també publica ressenyes literàries.

Vienen mal dadas és la seva òpera prima i alhora li ha aportat grans satisfaccions. L’any 2016 va quedar finalista al premi L’H Confidencial, l’editorial Roca la va publicar l’any 2017 i ha quedat finalista també al Premio Memorial Silverio Cañada a la millor primera novel·la de gènere negre.

El primer que em va cridar l’atenció del llibre era la intenció de l’estil. Gomara assoleix un estil literari acurat mentre manté l’acció de la trama. A la presentació de la taula, vaig posar un exemple: hi inclou una descripció minuciosa de com desbudellar un peix a l’estil de Günter Grass al llibre El rodaballo (no ha estat traduït al català) sense que la tensió narrativa se’n vegi perjudicada. Qualsevol escriptor sap que això és un exercici molt difícil.

Gaudireu d’una història revestida de novel·la negra —hi ha denúncia social, hi ha crims, hi ha enigma— però amb recursos narratius propis d’una història d’aventures. Les referències literàries hi són: Stevenson, London, Dumas... Però, també, en aquestes gairebé tres-centes pàgines hi ha espai per a una reflexió que vas més enllà de parlar de la crisi, dels desnonaments, dels robatoris com a solució per a subsistir-hi. Rut Santana, la protagonista, s’enfronta amb una realitat adversa que, malauradament, ens és prou coneguda. Una noia que, de cop i volta, es veu marginada de la societat. No se li ha educat per malviure sinó ben al contrari, per a gaudir de l’Estat de Benestar del qual tant se’ns va parlar: sòlid, segur i sense fissures. Però es fa gran i aquella societat promesa s’ha liquat, a punt d’evaporar-se. Ni marit, ni piset, ni fills ni cap triomf laboral. Fa de mal viure en aquestes condicions. El lector sent empatia per la Rut, es reconeix en ella i arriba a pensar que si una dona com la Rut pot acabar en qualsevol moment al carrer, ell també pot arribar a abocar-se al mateix destí. L’autora desmitifica les persones marginades, ja siguin persones sense llar, ja siguin delinqüents. Coneixerà “els pirata”, com irònicament els anomena, que més que criminals són uns delinqüents de pa sucat amb oli que li canviaran la vida.

Un altre dels aspectes que m’han interessat és la manera amb què l'autora retrata una societat individualista, concentrada en famílies nuclears que deixen a la deriva les persones més vulnerables. Si temps enrere era la figura de la família la que es feia càrrec de suplir les funcions d’un Estat incompetent, quant a tenir cura de les persones més vulnerables, avui dia aquest mateix Estat, titllat amb adjectius socials, empeny a la discriminació i en fa responsable al mateix individu.

Una molt bona novel·la per a gaudir-la aquests dies de primavera.