Tiana Negra 2022 celebra el seu desè aniversari

 13 de gener de 2022

Roda de Premsa - Ajuntament de Tiana. 

 

Torna Tiana Negra més fosca i lúdica que mai, amb logotip renovat, per celebrar la seva 10^a edició.

Durant els dies 21 i 22 de gener tindrà lloc la celebració de l’aniversari del festival i es farà per primera vegada conjunta presencialment, amb una assistència permesa del setanta per cent, i virtualment des del canal Youtube de l’Ajuntament de Tiana. 

El divendres, dia que s‘atorgarà el IX Premi Memorial Agustí Vehí —en què enguany s’han presentat quaranta-quatre novel·les—, comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Tiana, Marta Martorell, i la participació de persones molt vinculades al festival com ara Sebastià Bennasar, Maria Dolors Sàrries, Jordi Fernando, Lluís Llort, Margarida Aritzeta o com Carles Porta i Àlex Martín Escribà, tots dos darrers de forma telemàtica. També hi seran presents personalitats insignes que n’han estat motor, entre d’altres: l’antiga alcaldessa de Tiana, Ester Pujol, l’antiga regidora de cultura, Núria Blasco, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga o la presidenta del Parlament i padrina del festival M.H. Sra. Laura Borràs.

 

Durant el dissabte, Anna Maria Villalonga —al capdavant com a comissària— comptarà amb dos moderadors avesats a participar-hi com són Irene Solanich i Jordi Cervera. Tots dos conduiran dues taules de presentacions de novetats literàries i tindrà lloc un dels seus formats clàssics: la lectura de fragments d’obres acompanyades amb les notes del saxòfon. 

 

“El criteri per triar els autors és que hagin tret novetats”, ha dit la comissària, afegint-hi: “Hi ha un segon criteri i és garantir la presència de totes les editorials que publiquen novel·la negra en català”.

 

Fotografia: @Xapo Ortega

                        

Autors com Rosa Ribas, Andreu Martín, Tura Soler, Xulio Ricardo Trigo, Sílvia Mayans, Jordi Colonques, Ludmilla Lacueva, Biel Cussó, Joan Miquel Capell, Albert Plans, Rafael Vallbona i Salvador Balcells, entre d’altres, passaran durant tota la jornada per l’escenari de la Sala Albéniz, que enguany lluirà renovada. 

A la tarda hi haurà sorpreses. Es llegiran alguns relats del taller de relats negres que haurà impartit l’escriptora Susana Hernández, actuarà Inés Macpherson amb el seu espectacle d'autors negres catalans i es durà a terme el Primer Trivial Negrot entre el públic assistent. Els guanyadors se’n duran un lot de llibres.

Segons la comissària, “una de les idees que han estat presents des d’un bon inici del festival ha estat relacionar la literatura amb l’audiovisual, amb el cinema, amb les sèries, que tenen llenguatges paral·lels i en el cas del gènere negre més.” Com a colofó del festival, la comissària parlarà amb l’escriptor Rafel Vallbona i amb el director de la pel·lícula que ha adaptat la seva novel·la Tros.

 

Tiana Negra, l’únic festival de literatura negra en català, és el pòrtic, a tan sols una setmana de diferència, del festival BCNegra.

Així que us hi esperem, negreferits, no hi podeu faltar!

Porcs, de Jordi Santasusagna

Setanta-quatre llibres llegits després de la darrera ressenya publicada, En clau de negre torna amb una novel·la d'aquelles que no et cansaries de recomanar. No debades és la guanyadora del VIII Premi Memorial Agustí Vehí. Això és una garantia, sobretot perquè el jurat està format per tres estudiosos i especialistes del gènere criminal com són: Àlex Martín Escribà, Anna Maria Villalonga i Lluís Llort.

Andreu Massot torna a casa amb la seva dona, nova de trinca, després d'un viatge a Cuba, tot just quan comencen els Jocs Olímpics de Barcelona. El Quisca, amb el malnom pel qual se'l coneix, viu a Matallops, un poble imaginari i on fa de mataporcs. D'ençà de l'arribada del matrimoni, el poble de Matallops, —que és un personatge més—, i tota la caterva de veïns es veuran immersos en una sèrie de crims que tufegen i recorden antigues brasades. La tornada del Pere Massot, el germà, després de cinquanta anys sense veure's, serà el punt d'inflexió que les atiarà perquè tornin a flamejar.

La determinació de l'espai i el temps extern (tant el situat al 1992 a les Olimpíades com les analepsis de fets ocorreguts durant la Guerra Civil) ens ajudarà a entendre per què certs personatges, com ara uns agents de la guàrdia civil, es comporten d'una manera tan laxa i per què un periodista tenaç com l'Ignasi Flores pot prendre les regnes de la investigació i resoldre-la en qüestió d'una setmana.

L'autor construeix una novel·la amb una trama sòlida, un to mordaç, uns diàlegs enginyosos, plens de registres rics en matisos i uns personatges rodons, alguns tan entranyables i costumistes com el Ton, el Gordo i el Flaco i d'altres com els antiherois dels germans Massot. Us imagineu poder arribar a posar-vos a la pell d'un vell xaruc, que put com una mala cosa, desagradable des de la punta del dit gros del peu fins al darrer pèl de la coroneta? I que assassina i viola i alguna cosa més que no puc dir per no anticipar cap desenllaç? Doncs Santasusagna ho aconsegueix amb escreix i ho rebla amb un gir final —ull viu!, als que creieu que ja ho teníeu tot llegit i lligat— ben inesperat.

*De la solapa: "Jordi Santasusagna i Davins (Cardona, 1971).
Escriptor, guionista i actor. Lligat des de ben jove al teatre,
és l'autor d'una vintena d'obres de tots els gèneres.
Va debutar al món de la narrativa l'any 2011 amb L'infern d'alabastre,
després van venir altres títols com L'Aleman (2013), La lluna de Praga (2014)
i Bandera negra (2014)".

Ja veieu, la cosa va de porcs i de literatura de la bona. Aquella que parla de les pulsions humanes i que ens fa reflectir d'alguna manera en els personatges. En els seus desitjos i misèries, en les seves alegries i els seus silencis, en l'amor i la guerra o en les enyorances i les venjances.

Molt recomanat, negreferits.

Pes mort, de Lluís Llort

Col·lecció crims.cat 

178 pàgines

Dramèdia, així és com Alrevés defineix, a la contracoberta, aquesta nova proposta que l’editorial publica amb el número quaranta-tres: “un terme de creació recent que defineix un drama amb pinzellades de comèdia o una comèdia amb tocs de drama, és a dir, una vida qualsevol”. Ho és.

Pes mort és d’aquelles novel·les que, amb ritme pausat, va configurant uns personatges alhora que va descrivint l’escenari i l’ambientació i, de cop i volta, passa una tragèdia que posa a tothom contra les cordes. Un canvi de ritme, un punt d’inflexió, un conflicte moral que actua com a detonant per fer saltar pels aires totes les conviccions que l’elenc de personatges —els amos d’un restaurant, la neboda que fa de cuinera i un cambrer— posseeixen o, en segons quins casos, les referma més.

La ironia, l’humor negre, l’absurd són recursos prou escaients per fer d’aquest text una comèdia agra. Un seguit de males decisions, que a estones arriben a ser hilarants, sedueixen el lector que s’exposa al text sense reserves i que no s’espera que la situació esdevingui dramàtica. Però Pes mort va molt més enllà de l’encertada o equivocada decisió, i en conseqüència actuació, de cada personatge davant el dilema en qüestió. El que a primer cop d’ull pot semblar un argument frívol, és en veritat l’excusa amb la qual Llort, com ens té acostumats, fa un repàs de la societat més fosca, aquella que s’amaga o ha d’amagar-se. 

L’autor acaba reblant la trama amb la  construcció d’uns personatges calidoscòpics, plens d’arestes amb els quals sacseja la consciència del lector. I ho fa com vol, permetent-se llicències de tota mena i aconseguint que el resultat en surti indemne; no debades Lluís Llort és un dels escriptors més preuats de la novel·la de gènere negre en català. 

 

Fotografia: @Vilaweb

*De la solapa: “Lluís Llort (1966) treballa des del 1966 al diari Avui (actualment El punt Avui, els darrers vint anys com a periodista de temes literaris. Des del 1999 ha publicat una dotzena de novel·les, una quinzena de títols infantils i ha participat en una desena de llibres col·lectius. El 2016 va publicar en aquesta col·lecció No n’estiguis tan segur.

Entrevista a Lluís Llort

Avui respon el qüestionari literari del "Va d'autors" l'escriptor Lluís Llort. La solapa del darrer llibre que ha publicat, No n'estiguis tan segur, en la col·lecció crims.cat de l'editorial Alrevés diu: "Des de l'any 1986 treballa al diari Avui, actualment El Punt avui. Ha publicat centenars d'articles, molts d'informació, però la majora d'opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d'humor de televisió." 

A En clau de negre ens agrada com escriu, el seu estil, la seva precisió en el llenguatge i en general, la manera amb què entoma la novel·la negra en català. Signa les novel·les amb el nom de ploma: Llort. Els títols més recents són: Si quan et donen per mort un dia tornes, Herències col·laterals, La reina de diamants (amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno), Sota l'asfalt i la darrera abans esmentada.

1- Quan vas començar a escriure?

De petit tenia “gràcia” amb les redaccions, sempre amb humor i anant més enllà que la resta d’alumnes. Però no pensava a escriure. Durant uns anys em volia dedicar a la música, al rock. Quan vaig haver d’abandonar aquesta idea vaig començar a escriure contes en castellà (horrorosos). Tenia al voltant de 22 anys. De mica en mica vaig anar fent de manera més regular...

2- Quan vas pensar que volies publicar?

Quan em vaig passar al català i tenia una seixantena de contes. En vaig triar una dotzena i els vaig moure en algunes editorials. Ja anava cap als 30 anys, crec. A més, treballava a l’Avui i això em va permetre evitar algunes portes fredes. Tot i que no van servir de gaire. O sí, però 5 o 6 anys després.

3- En quin moment del dia escrius?

Quan escric (la major part de l’any no ho faig) és perquè un projecte em té agafat pels... sentiments, i aleshores (si estic de vacances) m’hi passo el dia, de 9 a 9, podríem dir. Quan reviso (mesos i mesos i mesos), més aviat pel matí, a estonetes. Perquè per barallar-te amb una paràgraf sí que en pots tenir prou amb 20 o 30 minuts. Per escriure, per parir des de zero, o tinc 2 o 3 hores, mínim, o no em val la pena.

4- Com organitzes l’escriptura d’un llibre?

Quan una idea, que fa de guspira, em posa en marxa, escric una primera versió en poc temps i amb molta intensitat. No acostumo a tenir escaletes previstes, improviso per no avorrir-me. Navego sense mapa. Si tinc massa marcat cap on va tot plegat... no m’ho passo bé. Un sistema antiacadèmic, ho sé. I sovint poc pràctic. Però em va bé.

5- Un autor referent?

Ed Bunker

6- Quin llibre recomanaries?

Bunker té 5 novel·les, 1 recull de relats i unes memòries... Qualsevol.

7- Estàs treballant en un nou projecte?

No.

8- Un desig per al futur?

Doncs... cap d’especial. Anar fent, com tothom. I arribar fins on pugui.

Crims.cat 2.0: més sospitosos del gènere negre als Països Catalans

Crims.cat 2.0 és la segona compilació de relats que Crims.cat, la col·lecció de novel·la negra en català de l'editorial Alrevés, va publicar l'any 2013. L'anterior va ser Crims.cat (2011). Els curadors de l'antologia són Àlex Martín Escribà, estudiós del gènere negre i professor de català a la Universitat de Salamanca, i Sebastià Bennasar, escriptor, periodista i crític literari.

Del pròleg: "La millor manera de conjurar el crim és fer que l'únic culpable sigui l'escriptor." 
Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar

M'agraden les antologies perquè  permeten tenir una visió general del panorama que m'interessa. En aquest cas, Crims.cat 2.0 mostra l'actualitat de la novel·la negra en català de la mà de diferents autors, alguns emergents en el gènere, d'altres més consolidats. És de valorar la complexa tasca que suposa escollir-ne i donar un sentit únic a l'obra des de l'heterogeneïtat de les seves propostes. El pròleg, escrit pels antòlegs, ens anticipa aquesta selecció polièdrica. Els criminals tenen noms propis i en són quinze: Jaume Benavente, Andrea Robles (pseudònim per a un text escrit à deux), Gerard Guix, Juli Alandes, Xavier Aliaga, Carles Martín, Salvador Balcells, Daniel Hernández, Rafael Vallbona, Àlex Volney, Teresa Roig, Lluís Llort i els guanyadors del Concurs de relat curt "NegrOliva" Vicenç Aguado i Ignacio Arribas.

Tots els textos m'han interessat, cadascun per un motiu diferent i això afegeix una vàlua al conjunt, perquè si és cert que aquests reculls permeten fer un tastet i apropar-se als diferents autors d'una manera més o menys àgil, també  evidencia que  la proximitat de les lectures convida a les comparacions. I en aquest cas no han estat gens odioses, si em permeteu el joc fàcil de paraules.

Així, doncs, destaco l'estil de Juli Alandes (m'ha embadalit) i la satisfacció de retrobar-me a Feliu Oyono, l'inspector que signa Xavier Aliaga (l'he trobat més vigorós, encara que sigui de pensament, que a Dos metres quadrats de sang jove). I encara més: hom pot descobrir, en un dels paràgrafs de Salvador Balcells, els pensaments d'Emmanuel Lévinas i això no té preu. Els crims més domèstics són els de Teresa Roig, un plaer descobrir-la tan assassina i alhora divertida, i el de l'Annabel Cervantes —un d'actual i l'altre de caràcter més històric— mentre que Andrea Robles ofereix un relat més a l'ús. Cal ressaltar la frescor de Rafael Vallbona, la proposició feréstega d'Àlex Volney, l'originalitat de Daniel Hernández i Carles Martín, la crítica social més explícita a càrrec de Gerard Guix i el Lluís Llort més internacional. S'encarreguen del colofó els premiats Vicenç Aguado, amb pinzellades d'un cert esoterisme, i Ignacio Arribas amb l'entranyable La petita Mariona. Per acabar, un esment especial  al  relat La Liquidació, de Jaume Benavente, que excel·leix tant per l'estil com per la trama.

Si l'objectiu era demostrar la bona salut que gaudeix la novel·la negra en català, he de dir que s'ha complert amb escreix. Trobarem aquesta riquesa en relats ubicats a diferents indrets arreu dels Països Catalans, amb diferents temàtiques: uns més passionals, d'altres més crítics, tanmateix hi trobarem dos en què la mort es queda en un intent o la intriga recau només en una desaparició. Tinta negra o roja, parafrasejant els autors del pròleg, però tota ella ben criminal.