182 pàgines
Sí, he trigat molt a llegir-lo però en
descàrrec meu diré que el vaig començar ahir i a les dues de la matinada el
vaig acabar. Culpa del senyor Pop negre que hagi dormit dues hores menys de
l'habitual. No escatimeu el flit! m'ha sorprès gratament, com evidencia la meva
frenètica lectura.
 |
De la solapa del llibre: "Pop Negre (Barcelona, 1961) torna a la ficció amb No escatimeu el flit!
uns anys després d'haver guanyat els premis Just Manuel Casero de novel·la i el Recull-Francesc Puig i Llensa de Narrativa. |
El text desenvolupa inicialment dues trames, la mort d'una
migrant nicaragüenca i la d'un ciutadà xinès, ambdues amb indicis d'haver estat
el resultat de dos assassinats. En Fèlix Barba, conegut com en França, és el
periodista que en desmantellarà, una de les trames i que ens ajudarà a saber-ne
el resultat de l'altra, malgrat que sigui sense participar-hi. Per tal de
fer-ho, en Pop Negre el revesteix amb personatges tan interessants com la
Tània, neboda i mossa d'esquadra però que treballa a Afers Interns, per tant ja
ens predisposa la seva visió crítica quant a l’honradesa de certs espècimens que
hi treballen i se n’aprofiten del poder que ostenten (aquí rebran tots els
cossos policials) o en Jambo, nom amb què homenatja clarament la meva estimada
i freqüentada cava de Jazz anomenada Jamboree, de la Plaça Reial.
Val a dir que
he trobat familiars molts escenaris d'aquesta novel·la que pertanyen al meu
passat llunyà, com l'escola, o més propers com el barri on desenvolupava la
meva darrera feina i on, fins i tot, havia viscut durant cinc anys.
Ara bé, a
banda de la resolució de les intrigues m'ha interessat molt el paral·lelisme
que el protagonista estableix —arran d'un traficant d'esclaus del segle XIX,
Pedro Blanco Fernández de Trava, subjecte d'estudi per a un proper article que escriu "amb certa grapa" (ja em veieu ahir nit llegint-me la seva vida a la
Viquipèdia)— entre l'esclavatge antic i l'esclavatge modern. Aquesta flaire
chomskyana, la manera que té d'abordar el tema de la deslocalització
industrial, des del punt de vista de l'opressor i de l'explotada, m'ha agradat
molt. Tota l'acció es desenvolupa en quatre dies que serveixen com estructura
de la novel·la.
La denúncia social hi és present entre els diferents capítols,
contextualitzats a la Barcelona del Fòrum de les Cultures:
"Nota mental:
"La tendència actual a fer les coses boniques per soterrar la cara poc amable
de la història, com el Somorrostro"."
L'oposició entre la part alta
de Barcelona i el barri de la Barceloneta, de la mà del periodista Fèlix Barba,
m'ha recordat a la dicotomia existencial del famós investigador Pepe Carvalho,
immortalitzat per Vázquez Montalbán.
Per acabar també m’agradaria remarcar
l’estil i l’ús del llenguatge, amb inclusions d’algun mot francès, que enllustrava d’un cert charme les escenes i també alguns tocs orientals, que m’han
despertat els sentits (aquesta nit trec el wok i m’hi poso!). I com el text és breu i hi ha personatges que
apunten maneres, me n'he quedat amb ganes de més!
