Invisibles, de Graziella Moreno

Editorial Alrevés
302 pàgines

Invisibles és la segona novel·la que llegeixo de l’autora, després de Flor seca (podeu llegir-ne la ressenya aquí).

És una novel·la que parla d’absències en el sentit més ampli de la paraula. Personatges que arrosseguen un passat dolorós i que transiten per la vida intentant deslliurar-se d’ell. Alguns se'n culpabilitzaran, d’altres traslladaran la responsabilitat a persones innocents i uns tercers canalitzaran el dolor d’una manera pertorbada. Però sempre, sempre, qui té les de perdre seran aquelles persones sense arrelament, sense xarxa on saltar. 

Segons explica la sinopsi de la contracoberta, es produeixen una mitjana de 38 desaparicions al dia. Aquesta xifra és esfereïdora. 

El tema del llibre són les persones que desapareixen de cop i volta dels nostres carrers, alguns fins i tot, poden ser veïns nostres, però l’argument va molt més enllà. Hi ha un focus reincident que va apuntant els personatges i que hi tindrà força pes: les famílies desestructurades.  

No parlaré de la trama, que amaga un subtema important, si habitualment és difícil per qüestions de no fer avançaments, en aquest cas especialment ho és molt més.

Al darrere d’una desaparició hi ha molta soledat, més si es tracta de persones que pateixen una vulneració per la seva condició precària. I encara s'agreuja més perquè no tenen qui els plori, qui mogui cel i terra per trobar-los. Es converteixen en invisibles. La globalització, els moviments migratoris, la pèrdua de l’Estat de benestar, l’enriquiment d’una elit de les classes socials deriven en unes pràctiques delictives inhumanes on les persones es cosifiquen. 

@Fotografia: Àlex Garcia, La Vanguardia.
*De la solapa: "Graziella Moreno Graupera (Barcelona, 1965), escritora y jueza. Ha publicado las novelas Juegos de maldad (Grijalbo, 2015), nominada a mejor novela por el primer festival de Cubelles Noir y con mención especial del jurado. El bosque de los inocentes (Grijalbo, 2016), Flor Seca (Alrevés, 2017) y Querida Elsa (en formato digital en la plataforma Black and Noir, 2018). Ha participado en antologías de relatos en catalán (Barcelona, viatge a la perifèria criminal, Alrevés 2017) y en castellano (Cartagena Negra, 2017, y Los Bárbaros, 2018), y otros publicados en revistas digitales (Solo Novela Negra, Fiat Lux. Colabora como articulista en la revista cultural The Citizen, así como en otras publicaciones, y fue miembro del jurado en el concurso de relatos de terror del programa Negra y Criminal de la cadena SER. "

Invisibles és un text madur, de gran calat, on tot encaixa amb fluïdesa i els personatges ben treballats parlen amb un registre propi. Tots aquests aspectes enriqueixen la novel·la i el gruix narratiu.

Us recomano la lectura d’aquest llibre no només per la manera com està escrit —es nota que l’autora s’ha deixat anar i ha tingut molta cura amb uns diàlegs punyents, un domini de la trama i subtrames precís— sinó també pel fons. Un fons dur. Una història de perdedors basada en fets reals.

La memòria de la Vall Fosca, de Carles Mentuy

Llibres del Delicte

185 pàgines

Llibres del Delicte ens presenta, amb el seu darrer lliurament, la continuació de la primera novel·la de Carles Mentuy: La venjança de la Vall Fosca, publicat amb Edicions Xandri. Ambdues són situades, com els respectius títols ens indiquen, en aquest indret de nom evocatiu que, pels qui no el coneixíem, podríem pensar que ha estat inventat per l’autor. No és així, existeix i hi viuen gent entranyable els quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer en la presentació que vam dur a terme a La casa del Llibre, a Barcelona.

La novel·la se centra en dues màfies, la casa Mairà i els Xurrac i en la seva lluita per controlar el tràfic de drogues. El pes dels anys de rivalitat i l’ànsia de poder acamparà pels boscos del Pallars i més enllà. Perquè l’odi no té fronteres i arribarà fins a un indret tan exòtic, parlant de novel·la negra, com Bali. En el text, però, també apareixen espais comuns dins del gènere negre com és el Port de Barcelona i la Model, en ple rendiment. Són els anys noranta, tot i que Carles Mentuy no ho explicita, en llegir certes marques de telèfons mòbils o uns Nirvana incipients, els lectors en tenim prou per assabentar-nos.

M’ha agradat especialment l’ambientació, fins a un punt fantasmal, dels capítols nocturns i emboscats. Però el que m’ha semblat més interessant del text és el plantejament que l’autor fa des de les primeres pàgines. Tot un repte per a mantenir la intriga. Aplica aquella màxima infal·lible de la qual era abanderada Agatha Christie: fa partícip el lector d’una dada decisiva i el protagonista no la sap. A partir d’aquí, ja podeu agafar alè perquè la novel·la es llegeix en una tarda. De ritme frenètic, escenes molt visuals de persecucions, tirs, pactes entre els clans mafiosos, arribareu a les darreres pàgines exhaustos. Només un gir inesperat us podrà consolar. 

Novel·la coral, líquida, amb personatges totalment diluïts en una trama divertida, que manté perfectament la tensió narrativa fins al final. Per gaudir-la una tarda de diumenge com la d'avui, negreferits!

Fotografia: @raquelgamezserrano
Carles Mentuy Pijuan va néixer a Balaguer l'any 1980. Actualment però, ja fa més de quinze anys que resideix a Barcelona. Més enllà de les hores de feina, és un apassionat de la música, els viatges i el bon menjar. És per aquest motiu que dedica part del seu temps lliure a la divulgació de la gastronomia com a instagrammer a través del perfil @FoodiesRepublik. Ha publicat La Venjança de la Vall Fosca (Edicions Xandri), ha participat en els reculls de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte) i Terra de Crims (Edicions Xandri). La memòria de la Vall Fosca és la seva segona novel·la.

Assassins de l’Ebre, de Diversos Autors.

Coordinació de Fede Cortés i Jordi Pijoan-López

Editorial Llibres del Delicte

216 pàgines

Tornen els assassins d’arreu del territori, aquesta vegada una bona colla d’ebrencs de naixement o de sentiment. Uns escriptors que maten literàriament, que en saben i ho demostren. I que ho fan sense prejudicis, perquè en són tretze. 

Presentació d'Assassins de l'Ebre a Falset. Alguns dels autors amb l'editor Marc Moreno.  Els autors de l'antologia són: Francesca Aliern, Cinta Arasa, Andreu Carranza, Fede Cortés, Montserrat Espallargas, Miquel Esteve, Mercè Falcó, Isidro Garrido, Sílvia Mayans, Jordi Pijoan-López, Pilar Romera, Vicent Sanz Arnau i Jesús M. Tibau.

El llibre comença amb un pròleg escrit pels coordinadors de l’antologia, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López, en què ens avancen que s’ho han passat d’allò més bé matant. Quan comences a llegir-los, te n'adones per què. 

Els relats són diversos i alhora tenen punts en comú. No els desvetllaré gaire per tal que els pugueu descobrir vosaltres a mesura que els llegiu. Però sí és rellevant que, en tots ells, hi és molt present l’art en les seves diferents expressions: la pintura (reincident), l’escultura, el cinema o la música; com també les festes populars i l’esport. Aquests ebrencs són molt inquiets. 

Darrere de la temàtica, però, s’amaguen trames ben fosques que els autors il·luminen: algunes socials com la precarietat laboral, el tràfic d’estupefaents o la prostitució, d’altres que qüestionen la condició humana com l’obsessió, la gelosia, la venjança o la desesperació.

Personalment m’ha agradat molt trobar-me amb la parla ebrenca, transcrita tal qual: és una delícia. Menció especial per al relat Parèntesi, de l’autora Pilar Romera —m’ha captivat el seu vessant psicològic— i el recull dels microrelats que ens té preparats l’autor Jesús M. Tibau.

I al final de tot, sempre present, l’Ebre i més d’un cadàver que hi surarà, com a l'encertada coberta. 

Molt fan de les antologies dels assassins perquè et permeten descobrir autors, fer un tastet, i poder seguir-los. Aquí podeu llegir les ressenyes d’En clau de negre de les publicacions dels anteriors reculls:

                             Assassins de Ponent

                             Assassins de Girona

                             Assassins del Camp