Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat, d'Oriol Molas i Ferran Grau

Capital Books

309 pàgines

Tornen els autors de Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (podeu llegir-ne la ressenya aquí) amb una segona publicació. Ja us vam dir com ens va agradar el personatge d’Enric Cazeneuve, el primer detectiu de Barcelona que va existir. El protagonista ens recorda els investigadors pioners de ploma anglesa, perspicaç i exquisit en les maneres —un accent francès aristocràtic el delata— però amb l’afegit que la seva personalitat és entranyable, lluny de l’excentricitat d’un Poirot o d’un Holmes. 

El detectiu compta amb l’ajuda de Jacint Brescó, conegut com a Cinto, periodista de La Vanguardia i la Filo, la minyona, que l’ajudaran a resoldre el cas d’un cadàver, “una grossa bola boteruda”, que han trobat soterrat a la  Via Laietana, l’any 1913, amb les obres de la reforma interior dins del Pla Cerdà. 

Paral·lelament, els nostres protagonistes s’enfrontaran al “misteri del tercer segona”, una subtrama amb tocs exotèrics que ens ajudarà a entendre la mentalitat de l’època. Assistirem també a la primera exposició del vehicle Hispano- Suiza Alfonso XIII on, abans de poder ser mostrat al públic, es produirà la seva desaparició. 

Assassinat, desaparicions i robatoris, la diversió està servida, però la garantia de l’èxit no només la trobarem en una trama ben trenada, sinó en tot el conjunt de l’obra. Com ja us vam comentar quan vam ressenyar l’anterior llibre, la novel·la té una ambientació sòlida, treballada no només en els fons, ben documentada, sinó en la forma, l’ús del llenguatge i dels registres de l’època.

Un altre dels al·licients que aporta la seva lectura és descobrir les picades d’ull, els jocs intertextuals que faran la delícia del lector despert. El text en va ple.

Veurem com els personatges que ja coneixem, tots ells ben treballats —entre la cinquantena que hi surten— prenen decisions, com es desencanten o com mantenen aquell temperament inicial. 

Tot i que aquesta segona publicació es pot seguir perfectament sense haver-ne llegit la primera, us recomanem molt que llegiu els dos títols d’Enric Cazeneuve. Bona lectura i bona setmana, negreferits!

@Ana Portnoy
*De la solapa: Oriol Molas (Camprodon, 1968) Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha treballat i treballa en el sector editorial: FMR, Integral, Destino, RBA, Salvat. De jove havia escrit poemes: Ànimes de paper (Columna, 1986), Swinging (Editora de Sau, 1996) i Vent (Columna, 1992).
Ferran Grau (Lleida, 1982) Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autónoma de Barcelona, ha treballat i treballa de periodista, sobretot a la ràdio: Cadena SER, RAC1, RNE. Ha publicat el recull d'entrevistes I jo, què pinto aquí? (Bcnpress, 2008) i el llibre La nit dels ignorants 2.0 (Angle Editorial, 2013). És autor de Dues cicatrius (Capital Books, 2016).

Cazeneuve i la revenja dels desvalguts, d'Oriol Molas i Ferran Grau

Capital Books

348 pàgines

No puc començar aquesta breu ressenya sense dir-vos com m’he divertit llegint aquest llibre! És aire fresc però no perquè innovi, ni de bon tros, precisament perquè ens recorda aquells serials amb què vam gaudir tant de joves. Jo ho feia amb la Christie i amb Selecciones del Reader’s Digest, però també amb les adaptacions televisives. 

Llegir Cazeneuve m’ha transportat a la meva adolescència. A reviure un hivern, un cap de setmana a Barcelona, de sofà i manta o aquelles tardes d’estiu a l’apartament de Fenals amb olor de gespa i de clor de la piscina. 

Avui us recomano aquesta novel·la que recupera un personatge històric, Enric Cazeneuve, un dels primers detectius de Barcelona a principis del segle XX. D’entrada, saber que el detectiu realment va existir em produeix un sentiment d’admiració. Quina mena de persona obre una agència de detectius en aquella època? Doncs un virtuós. Això és el que era aquest home, amb el seu mal de genoll i d’amors.

El text està ambientat al maig de l’any 1909 —enmig de la guerra del Marroc— quan el protagonista torna a Barcelona per establir-se a la casa dels avis que ha heretat. De seguida, fa per trobar-se una amistat de la joventut, en Cinto Brescó, que juntament amb la seva assistenta, la Filo, conformaran un equip d’investigadors perspicaç i divertit. I és que han de resoldre un cas de morts en circumstàncies estranyes que apunten, a priori, a un mateix assassí. 

Tampoc no faltaran els personatges secundaris, molt ben definits amb trets molt particulars i que ajudaran a crear en el lector aquesta sensació de lectura entranyable. Perquè si Holmes o Poirot tenien aquest punt d’irritabilitat, Enric Cazeneuve és un tros de pa! Te l’estimes des del primer capítol i, és clar, vols que se’n surti. Ell i els seus ajudants.

ELS AUTORS, ORIOL MOLAS I FERRAN GRAU AL FESTIVAL DE TIANA NEGRA.
FOTOGRAFIA DE @MUCHOMÁSQUEUNLIBRO

Un dels punts forts de la novel·la que signen Oriol Molas i Ferran Grau, és l’ambientació. Me’ls imagino gaudint documentant-se perquè els lectors tinguem la sensació d’estar trepitjant l’edifici de La Vanguardia d’aquella època, pujar als carruatges, veure l’activitat frenètica dels ferrocarrils i del port, cridar com un pròxim reservista més enmig de la famosa vaga del 26 de juliol o imaginar-nos les olors dels carrers de la Ciutat Comtal. 

Una trama ben travada (tot i que jo em vaig imaginar per on aniria el desenllaç, he de dir que parlant amb altres lectors, cap no l’havia esbrinat), on es desmitifica el sentit més estètic de l’assassí en sèrie i s'aborda un problema que segueix sent actual, però que ja descobrireu. Per fer-ho, l’estructura inclou petits capítols analèptics que il·luminaran cada assassinat. 

Com a colofó, afegir-hi que el llenguatge enginyós i els diàlegs desimbolts complauen molt. No la deixeu passar, negreferits, i llegiu-la. Una bona lectura d’estiu, com les que llegia jo quan tot era innocent. 

Bona setmana!

Cicle de conferències a l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. BCNegra 2018

"Cicle de tres conferències organitzat en el marc de BCNegra 2018 i impartit íntegrament pel professorat especialitzat de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès."

"Alguns secrets del gènere negre"
Dimecres, 7 de febrer
A càrrec de Ricard Ruiz Garzón

MISTERIS CÒSMICS

Edgar Allan Poe, Sherlock Holmes 

i el gènere negre en l'obra d'H.P Lovecraft

Com cada any, en el marc de la BCNegra, l'Ateneu ens ofereix interessants conferències. Podeu llegir-ne la crònica d'anteriors aquí: "Maigret beu de tot" i "De Sherlock Holmes a Lisbeth Salander: la construcció del detectiu europeu en la literatura i el cinema".

Enguany, l'escriptor Ricard Ruiz Garzón ens proposa parlar  sobre la hibridació de dos gèneres literaris, la barreja de codis del negre amb el fantàstic.

Ricard Ruiz Garzón és escriptor i professor a l'escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés i al Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management. Actualment és membre de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana.

Ruiz Garzón ens introdueix a l’obra de H.P Lovecraft diferenciant les tres etapes més significatives de l’escriptor: la gòtica amb escenaris foscos, imitant el seu admirat Edgar Allan Poe, l’onírica en què els somnis són la part central, influència de Lord Dunsany, i una darrera etapa, l’anomenada realista on apareix l’horror còsmic.

Definició d’horror còsmic, per Lovecraft: 

"La raça humana desapareixerà, i altres races apareixeran i desapareixeran per torns. El cel esdevindrà gelat i buit, penetrat per una llum dèbil d’estrelles mig mortes, les quals també desapareixeran, tot desapareixerà, i el que fan els éssers humans és tan lliure de sentit com el moviment lliure de les partícules elementals. El bé, el mal, la moralitat, els sentiments? Són només ficcions victorianes, només l’egotisme existeix.” 

Relació amb Edgar Allan Poe:

• En Edgar Allan Poe trobem els  tres elements fundacionals: el fantàstic, el detectivesc i el terror. Utilitza un narrador objectiu, desafectat, cronista i realista que no cerca l’emoció del lector. No utilitza l’efecte per l’efecte, sinó  per proporcionar claus interpretatives, tanmateix des de la defensa de l’objectivitat. Per assolir aquest objectiu,  utilitza la primera persona (però de forma asèptica) i la tercera. Com a exemples, les obres: El gravat de la casa, El gos i La carta robada.
• A Lovecraft els contes de Poe que més l’interessaven eren els macabres, com ara La caiguda de la casa Usher.
• Ambdós són grans creadors d’atmosferes. Recomanació de lectura: La crida de Cthulhu.
• Tots dos, també, utilitzen fonts versemblants, testimonis com ara: llibres d’erudició, notícies de diaris, testimonis orals o fins i tot recollits per policies.
• Interessant esmentar l’antiheroi lovecraftià com a investigador depositador de sabers prohibits o poc comuns.
• Lovecraft té una preocupació per la degeneració física.

Com a curiositat els dos escriptors compartien una obsessió pels gats
i pels arcaismes lèxics.

Relació amb Arthur Conan Doyle:

• Els pares de tots dos foren ingressats en sanatoris mentals.
• Ambdós van patir la ira de la crítica, aquella que defensava que la literatura popular no n’era, de bona. Des d’una base solitària es converteix en una base social gràcies als membres del cercle, als rescatadors de l’obra de Lovecraft.
• Un altre punt en comú és com els personatges de Holmes i de Cthulhu (en general), són imitats o protagonitzen diferents homenatges en forma de noves novel·les. La popularitat dels personatges transcendeixen provocant infinitat de transtextualitats.
• Tots dos van trigar molt a ser estudiats per l’acadèmia. No es produí fins que l’entorn va influenciar en què aquest fet succeís.
• Abracen al final de la seva vida la ciència-ficció (Poe, en canvi, més al terror).
• Quant a les matemàtiques: utilitzen la precisió matemàtica i els coneixements científics i de la paranoia. És a dir, tots dos apliquen la raó, Conan Doyle per descobrir l’assassí i Lovecraft per obrir-nos pas al coneixement de la immensitat.
• Els dos escriptors volen i aconsegueixen deixar-nos amb la por al cos.

Com a curiositat, els obsessiona el sexe d’una manera peculiar i cauen tots tres (Poe, “Holmes” i Lovecraft) en el consum de substàncies addictives. Holmes i Lovecraft comparteixen l'afició pel violí.

Durant tota la conferència es referenciaven diferents autors i títols. Les obres d’alguns van influenciar Lovecraft, com ara l’horror còsmic de La casa en el confín de la tierra, de William Hope Hodgson (1877-1918)  i d’altres més actuals, que segur han begut d'ell, com ara Los nombres muertos de Jesús Cañadas (Penguim Randon House, 2013).

Per acabar, per aquells que volem apropar-nos per primera vegada a H.P. Lovecraft i a petició del públic, Ruiz Garzón ens proporcionà una suggerent tria:

A les muntanyes de la bogeria

L'ombra sobre Innsmouth

La crida de Cthulhu

Lleugera sang, de Xavier Zambrano

Llibres del Delicte

170 pàgines

Primera incursió de l'autor en el gènere negre com a escriptor, ja que anteriorment ha traduït al català autors com Lehane o Kerr. Amb Lleugera sang, Zambrano ret homenatge als clàssics més canònics del gènere negre nord-americà. No m’equivocaré si dic que s’ho deu haver passat molt bé escrivint aquesta novel·la, de la mateixa manera que ho he fet jo descobrint cada picada d’ull, cada transtextualitat no només de la literatura sinó també del cinema negre. Com feia Jaume Fuster, les referències als personatges més enginyosos ideats per Conan Doyle i Christie hi són presents. Prepareu-vos, doncs, per gaudir d’un text, de tall clàssic, en què predomina la trama i l’acció. 

L’autor ens presenta el detectiu Marc Olier, al pur estil Philip Marlowe, encadenant Luckys i bevent Jack Daniel’s com un cosac. Com no podia ser d’una altra manera, no té quartos (ha de dormir al despatx) i l’estomaquen de valent. Cau bé, les hòsties que reben aquests tipus de detectius sempre ajuden a empatitzar amb ells. No és això tenir la “sang lleugera”, caure simpàtic? Però crec que l’èxit rau en les seves reflexions brillants. Aquest és un dels punts forts del llibre.

“Potser un exhibicionista i un voyeur s’anul·len mútuament com dos signes menys en matemàtiques.”

“D’alguna manera caminar enmig de tanta franquesa amb una pistola amagada em feia sentir menys despullat. Els secrets vesteixen.”

Olier i el seu germà bessó, Daniel, es veuen implicats en una trama d’una desaparició i un segrest. No faltarà la femme fatale, amb creuament de cames cinematogràfiques incloses, una mansió, les cocteleries glamuroses, el casino i la prostituta pèl-roja a qui no l’importaria fer-li un favor al detectiu. Sempre m’ha fet ràbia aquesta escena i Zambrano la resol d’una manera magistral. 

La novel·la està ambientada als anys noranta i adopta aquest punt retro, sense Internet, telèfons mòbils i acoquinant en pessetes.

*De la solapa del llibre: "Xavier Zambrano (Sant Sadurní d'Anoia, 1977) és llicenciat en Filologia anglesa i traductor. Ha publicat els poemaris Malvestats i paisatges (2014), Marxarà el circus (2015) i Va durar (2017). Ha traduït al català els relats de Sherlock Holmes i autors contemporanis com Dennis Lehane i Philip Kerr."

Xavier Zambrano és traductor i es nota. Perquè no és gratuïta l’elecció de les seves paraules, també en aquest punt ha tingut molta cura. Paraules que sonen a les seleccions de La Cua de Palla, reflexions poètiques i en general un vocabulari poca-solta i enginyós, que excel·leix al reflectir el més pur caló barceloní. Una barreja d’estils que es passegen acompanyant l’Olier pels carrerons de Barcelona. No hi està sol, un reguitzell de macarrons li facilitaran la feina.  Perquè els personatges secundaris com el gitano Vernet, el periodista Gambús (del diari La Brama), el conserge Gàzquez, el sicari Xupa, el banquer Besora, el proveïdor d’armes Vidal o el traficant Giancarlo titllen l’entramat d’una crua realitat on els diàlegs es distingeixen pel seu ritme i ironia. 

La novel·la embogeix en una trama de sexe i violència quan deriva a la ciutat de Cap d’Adge —recordant Houellebecq— on l’autor dibuixa la decadència de l’oferta turística no exempta d’una crítica social inherent. L’humor negre amb referències a Verdaguer, a Balzac o a Colette però també al Padrino i a Cooper amarades de les notes musicals de peces de Chet Baker o Frank Sinatra faran les delícies del lector.