Júlia Lancho Teruel va néixer a
Barcelona l’any 1969. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i
Sociologia i va completar els estudis amb una Diplomatura de postgrau
en Gènere i Igualtat, coordinada pel Departament de Ciència Política
i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat
diversos cursos d’escriptura creativa a la Casa Elizalde (Barcelona) i al
Centre Cultural Tres Roques (Mataró). Actualment completa la seva formació a
l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Pertany al col·lectiu
d’escriptores i escriptors Associació Lletrícola de Mataró, i col·labora amb
els seus relats en la Revista que l’Associació edita periòdicament.
L’Associació també ha publicat quatre llibres recopilatoris de relats
sota els títols Bookcrossing & Love, No ho podia assegurar amb
certesa, Vols veure la mar? i Mataró és criminal, en els
quals l’autora ha participat. També ha escrit Tèrmits del formigó,
novel·la de ciència-ficció publicada per S&B Ebooks.
ABISSAL
Mai no aconseguiré oblidar aquella fatídica
tarda d’agost de l’any 1984. La xafogor era tan intensa que ens tenia mig
estabornits al caporal Sentís i a mi, dins d’un cotxe patrulla sense aire
condicionat que recorria com per inèrcia els estrets carrerons de Sant Pol, una
i una altra vegada, quan vam decidir enfilar cap amunt fins a l’ermita de Sant
Pau, per mirar d’atrapar alguna ràfega de brisa despistada que alliberés els nostres
uniformes d’una humitat corporal exhalada sense control. De sobte, una trucada
de la central ens espavilà de cop: alerta de codi u a la cala de la Cabra. Ens dirigírem
cap allà fent voltar la sirena a la màxima potència. Tres minuts després descobríem
un grup de gent amuntegada sobre quelcom que esgarrifava, si fèiem cas del que
apuntaven els seus esparverats rostres. Vam agafar tot el nostre arsenal, el
vam camuflar sota les armilles i ens vam allunyar del vehicle. El cos mutilat
d’un banyista jove i albí jeia a la sorra bressolat per les onades. Presentava
un color blau fosc, tirant a violeta, i enyorava dues cames, un braç i mitja
cara. Una adolescent fora de si xisclava arrossegada per una nòrdica tibada,
arrugada i en topless, que provava en va de separar-la d’aquella terrible visió
esperpèntica. De seguida ens vam fixar en una estranya figura, de la mida d’una
cabra adulta, que s’amagava darrere la gran roca. Mentre en Sentís demanava
reforços, jo m’hi vaig acostar a la distància prudencial d’un parell de metres,
per fitar-la. Tenia el cos inflat i rodó com una pilota i vuit escasses potes
acabades en peülles. Una llarga cresta d’afilades urpes li resseguia el llom des
de la coroneta i fins a l’extrem d’una esfilagarsada i llarga cua. La pell, compacta
i gruixuda com una cuirassa, refulgia saturada de protuberàncies gelatinoses i
opaques que li conferien un aspecte nauseabund. Un únic ull, vermell i esfèric,
centrava tota la part anterior d’aquella boteruda massa informe que em vigilava,
espaordida i amenaçadora, mentre agonitzava. O això semblava. Des d’aquell
moment tot absolutament se’m fa borrós. El caporal em va explicar després que llavors
allò, el que sigui que fos, em va cobrir amb una mena de saliva espessa,
viscosa i pútrida que em va paralitzar el cos sencer, i que havia reptat cap a
mi tot exhibint cinc perfectes circumferències concèntriques de dents afilades
que m’haurien trepanat la carn si no les haguessin enxarxat abans dos agents especials
encimbellats a la roca, que acabaren per reduir l’espantosa bèstia tan sols uns
instants abans que pogués deglutir-me. Encara avui, trenta anys després, aquella
visió em provoca esgarrifances i malsons. I estic convençut que, tot i que el cos
de la incipient policia autonòmica només començava a desplegar-se, la nostra
actuació va estar a l’alçada d’uns encara inimaginables Mulder i Scully en un particular
Expedient X català que, com en qualsevol societat desenvolupada, mai no ha arribat
a transcendir més enllà del que poguessin dir quatre testimonis al·lucinats als
quals les forces de l’ordre públic van comprar un estratègic i necessari silenci.
I ben car. De ben segur.
