La Cara B és el nou títol que publica
l’editorial Llibres del Delicte. De la mà d’una de les assassines culpables del
recull de relats que tant ha donat a parlar: Elles també maten; la periodista i
escriptora Esperança Camps.
“Ningú no t’ho ha dit, ni tan sols aquest
agent teu que confia tant en tu, però la història que pretens escriure està
molt suada.”
En aquests termes s’expressava l’aspirant a escriptor al seu relat (Ulleres de) Pasta Negra. Ningú el contradirà: periodista
investigadora (50% dels binomis clàssics detectivescs), “un club dels afores”,
tràfic de dones, i corrupció política-urbanística a mansalva. La justificació d'aquesta trama és, precisament, on
recau la força innovadora d’aquesta novel·la que més d’un ha qualificat com a metaliterària.
Esperança Camps juga amb el lector, el fa
còmplice, l’interpel·la i el fa partícip qüestionant-se sintagmes i fent
referències literàries universals: Camus, Modiano, Bernhard o Dovlatov... Però,
és amb el personatge d’Helena Miró, la jove periodista, amb qui l’escriptora fa
un homenatge al periodisme de carrer i a la figura de Margarita Landi.
No fa
falta construir un personatge femení que sigui rossa, que fumi pipa i que
condueixi un descapotable per captar l’atenció del lector. La tensió amorosa
entre els dos protagonistes, que arriba a establir-se com a un pols,
acompanyarà la narració dels esdeveniments fins a les darreres pàgines.
L’obra, estructurada en una trentena de
capítols curts, intercala dues veus
narratives (en primera i en tercera persona) que ens aniran dossificant
informació en temps verbals diferents. Quan totes dues coincideixen en el present,
el lector ja estarà més que encuriosit per esbrinar el final, difuminat entre
la realitat que viu el protagonista —que viu a Russafa, va de hispter, duu ulleres
negres i es defineix com a diletant— i la ficció que vol arribar a escriure.
La novel·la és perfecta, en el sentit esfèric
més pur, sense cap aresta deixada de
polir i justificada per endavant perquè recaigui tot el pes en el desconcert d’estar llegint tòpics posats en dubte, un darrere l’altre. No cal dir que és
una reivindicació del gènere “groc i negre” des de la més absoluta ironia. Quan
hom utilitza com a base l’únic que pot ser susceptible per a ser criticat, el
converteix en còmplice i magistral. Cal remarcar l’estil captivador i àgil de
l’Esperança Camps: empra frases curtes, crepita amb accent menorquí i empeny al
lector a capficar-s’hi, en l’aventura més embadalida i tòpica alhora.
Esperança Camps, a les darreres eleccions, ha estat elegida com a Consellera de Participació, Transparència i
Cultura del Govern de les Illes Balears.
|
De lectura obligatòria per a tots aquells amants
de la novel·la negra i, en concret, de totes les publicacions de l'editorial Llibres del Delicte.