Editorial Llibres del Delicte
Pròleg de Martí Gironell
181 pàgines
Després de la ressaca literària del festival
estiuenc Cubelles Noir, En clau de negre reprèn l'activitat aquest mes de
setembre, amb algunes sorpreses que anirem revelant. Obrim la temporada amb la
primera proposta criminal que ens ha arribat a les mans. Assassins de Girona és
un recull de relats d'autors vinculats a la comarca de Girona. Així, per ordre
alfabètic, hi participen: Miquel Aguirre, Damià Bardera, Mar Bosch, Anna
Carreras, Jordi Dausà, Jair Domínguez, Salvador Macip, Cristina Malagelada,
Andreu Pérez, Pep Prieto, Josep Torrent, Maribel Torres i Matthew Tree. Destaca
el fet que tots no són escriptors avesats a la novel·la negra i, d'alguna
manera, això es reflecteix als textos. Els relats són molt heterogenis, tant en
contingut, com en la manera d'apropar-se al gènere criminal. També en extensió.
Un dels relats que més m'han agradat ha estat "Una taca al jardí" de
Mar Bosch, tanmateix volia que fos més llarg; tres pàgines m'han deixat
amb un ai!, difícil de satisfer. Però aquest és precisament l'atractiu de les
antologies, poder descobrir autors que no es coneixen —he de dir que aquesta
vegada no coneixia, literàriament parlant, a més de cinc— fent-ne un tastet.
Gaudeixo molt llegint relats, per tant
m'alegra que les editorials hi apostin. Ara bé, sí que és cert que alguns m'han agradat més que altres per diversos motius: perquè estan pensats
com a relats (no com a novel·les, permeteu-me l'obvietat), perquè són originals
(algun és massa evident) o senzillament perquè m'han divertit, lluny
d'arguments encriptats. La lectura d'Assassins de Girona és amena i en destaco
el relat de Salvador Macip "Una mica de justícia" per la senzillesa i
l'originalitat, pel to irònic "El gos que caçava abelles" de Jordi
Dausà i pel vessant delirant "còsmic" "El mediocre", de
Miquel Aguirre: el divertimento està assegurat. Així que ja
ho sabeu, la setmana vinent el trobareu a totes les llibreries!
Per acabar, us transcric el pròleg que va
escriure Gabriel García Márquez per al llibre Doce cuentos peregrinos, que de
tant en tant m'agrada rellegir:
"El esfuerzo de escribir un cuento corto
es tan intenso como empezar una novela. Pues en el primer párrafo de una novela
hay que definir todo: estructura, tono, estilo, ritmo, longitud, y a veces
hasta el carácter de algún personaje. Lo demás es el placer de escribir, el más
íntimo y solitario que pueda imaginarse, y si uno no se queda corrigiendo el
libro por el resto de la vida es porque el mismo rigor de fierro que hace falta
para empezarlo se impone para terminarlo. El cuento, en cambio, no tiene
principio ni fin: fragua o no fragua."
