Avui al Va d'autors, respon el qüestionari literari la periodista i escriptora Esperança Camps. És l'autora de dotze obres fins ara, de les quals set són novel·les. Amb una veu pròpia i rica i un estil ple de matisos diferencials, ha guanyat una setena de premis.
Al blog coincidim amb l'autora: és injust anomenar només un referent literari. Amb Esperança Camps, a En clau de negre, ja en van quatre.
1- Quan
vas començar a escriure?
No ho
sé. Crec que sempre he escrit. No tenc consciència de que un dia decidís que
volia escriure. Una altra cosa és quan vaig decidir que volia escriure
novel·les. I això encara ho sé menys perquè va ser un accident. La primera
novel·la, ‘Enllà de la mar’, em va venir sense que jo la busqués. Un dia, sense
jo saber-ho vaig notar que estava escrivint una novel·la.
2- Quan
vas pensar que volies publicar?
Això té
relació amb la pregunta anterior. Quan em va semblar que l’havia acabada la
vaig donar a llegir a una amiga perquè em digués què era allò. Em va dir, és
una novel·la. I la vaig presentar al Joanot Martorell de Gandia. I el va
guanyar. Llavors Bromera la va publicar... Va anar un poc així. I mentrestant
ja estava escrivint una altra cosa que va ser ‘Quan la lluna escampa els morts’
que va ser la segona i que va guanyar un altre premi... Així és com vaig
començar a publicar...
3- En
quin moment del dia escrius?
Bufff.
Quan puc. Quan tenc una estona. Al matí, al capvespre... No tenc cap mètode ni
cap ordre. L’únic és que no som gens nocturna. Matin prou i a partir de les deu
de la nit no solc escriure a no ser que tengui una urgència per a lliurar un
encàrrec.
4- Com
organitzes l’escriptura d’un llibre?
No l’organitz. Ni el planific. Jo escric. El
llibre ve després.
5- Un
autor referent?
Només un? Em sembla injust. A cada moment de
la vida he tingut més d’un autor referent. Per a mi són referents els
escriptors que diuen el que jo voldria dir però ho diuen abans i millor. Són
referents els que en algun moment, després de llegir-los, m’han empès a mi a
escriure. Són referents els que m’emocionen i els que creuen en la literatura
com en una religió.
6- Quin
llibre recomanaries?
Vaig fatal de lectures. A més no vull fer de
menys a ningú. Per això triaré un autor desaparegut. Tota l’obra de Rafael
Chirbes, per exemple. Sobretot la d’abans de Crematorio i En la Orilla que són
els que li van donar més fama. Los disparos del cazador, La caida de Madrid,
Mimoum...
7- Estàs
treballant en un nou projecte?
Estic treballant de periodista! Redescobrint
l’ofici i gaudint-ne molt després d’uns anys d’allunyament. Pel que fa a la
ficció, aquest primer trimestre sortiran dues novel·les. Una que he acabat fa
molt poc, que publicarem a Llibres del Delicte, que es titula ‘Autòmats’ i una novel·la Juvenil a
Santillana. Es titula ‘Alfabet de futur’. No ho havia fet mai, escriure per a
un públic jove i ho he provat i m’ha resultat molt i molt complicat... Totes
dues em fan molta il·lusió. Cada una ha estat un repte. Una perquè és un
exercici literari dut un poc a l’extrem, i l’altra perquè he hagut d’aprendre
alguns ressorts que són complicats.
8- Un
desig per al futur?
Dos. A nivell personal, salut per a tota la
gent de casa. A un altre nivell, que l’accés a
la cultura esdevengui un element
tan indispensable i imprescindible per a la ciutadania com ho són la
sanitat o l’ensenyament, per exemple. I que això faci que els governs s’hagin
d’esforçar a dotar els sectors culturals dels recursos que necessiten. La
cultura ha de deixar de ser la ‘maria’ dels governs. Els creadors han de poder
viure del seu treball i no ha de ser el lliure mercat qui ho reguli tot. Abans
de parlar ‘d’indústries culturals’ hem de dignificar la vida de les persones
que s’hi dediquen.
