Traducció de Núria Petit Editorial Acantilado151 pàgines
Al juny de l'any
passat, l'editorial Acantilado va publicar aquesta petita joia, petita en
extensió, del famós inspector Maigret. Amb motiu de la seva inclusió al Club de lectura de novel·la negra de Dòria Llibres —conduït per l'expert en el gènere i "sospitós
habitual" Joan Ametller— me'l vaig comprar. En aquest títol, Georges Simenon
aborda explícitament un tret que el fa distintiu al llarg de la seva extensa
obra dels casos de Maigret: la voluntat de posar-se en la pell de l'assassí, de comprende'l.
Tal com apuntava Andreu Martín en una conferència a l'Ateneu
barcelonès, Simenon va ser un autor molt prolífic: 192 novel·les publicades,
més de 800 amb 27 pseudònims i més de 500 milions d'exemplar venuts. Podeu
llegir-ne la crònica que vaig fer aquí.
 |
| Georges Simenon. De la solapa del llibre: "El comisario Maigret es el protagonista de setenta y dos de estas novelas y treinta y un relatos, todos ellos publicados entre 1931 y 1972." |
Els crims que aquest cop farà anar de corcoll a
l'inspector són els assassinats de cinc dones, produïts els darrers sis mesos,
amb la característica comuna que el perpetuador de les morts estriparà,
posteriorment, els vestits de totes elles. Què amaga aquest fet? Quina és la psicologia de l'assassí?
El títol ens avança que l'inspector prepara una trampa per enxampar el culpable. Però
aviat s'adona que només desxifrant la psique de l'assassí arribarà a resoldre
el cas.
"¿En qué momento tiene el impulso? ¿En qué momento deja de
comportarse como usted o como yo y se comporta como un asesino? ¿Le da en
cualquier momento del día y espera a que se haga de noche mientras prepara su
plan de acción? ¿O, al contrario, el impulso no le viene hasta el instante en
que, pasando por una calle desierta, ve a una posible víctima?".
Amb
aquesta obra, Simenon defuig dels tòpics freudians amb els quals s'acostumava a
revestir l'arquetip de l'assassí en sèrie per apropar-se a la singularitat de
l'individu des d'una perspectiva més ampla.
"Por qué no estaba satisfecho
Maigret era otra historia. Profesionalmente, había hecho todo lo que tenía que
hacer. Pero le faltava comprender. El "choque" no se había producido.
No había tenido en ningún momento la sensación de un contacto humano entre él y
el decorador."
L'assassí de Montmatre, com no van trigar a anomenar-lo els
mitjans de comunicació, és un personatge passiu. Serà el paper de la seva mare
qui augmentarà la tensió narrativa, plena de diàlegs crispats sense acotacions, que acostumen a interrompre'ls, carregats de rancúnia contra la seva jove i d'una devoció inexplicable cap al fill dignes de qualsevol film de Hitchcock.
De lectura imprescindible.
