203 pàgines
Àlex Martín Escribà, professor de català i de
literatura catalana a la Universitat de Salamanca i codirector del Congrés de
Novel·la i Cinema Negre a la mateixa universitat, ens presenta un nou estudi del gènere, en aquest cas sobre un dels
escriptors considerats com el pare de la novel·la negra en català: Jaume Fuster.
Saber d’on venim, llegir els camins
recorreguts no només és un exercici indispensable per entendre l’actual
situació del gènere negre a casa nostra, sinó una mostra de respecte per tot allò
que es va fer o que es va voler fer i encara, per motius polítics obvis, no se
n’ha pogut assolir del tot. És la manera més efectiva de tenir una perspectiva
fefaent, una guia que se’ns brinda als estudiosos del gènere; no només per
als escriptors que s’hi dediquen, sinó també per a tots aquells que es
considerin amants del negre.
Martín Escribà ens allarga la mà, disposat a
guiar-nos i a acompanyar-nos en aquest trajecte. L’any 2015 publica Rafael Tasis, novel·lista policíac —si
us ve de gust, podeu llegir la ressenya que en vaig fer aquí—, text en què ens
presenta la figura de Rafael Tasis com a pioner del gènere policíac en el
nostre territori. Anteriorment, conjuntament amb Jordi Canal i Artigas (director
de la biblioteca de L’Hospitalet, La Bòbila, especialitzada en gènere negre i
policíac), publicà un extraordinari recull de 431 pàgines sobre la mítica “La Cua
de Palla” (La Cua de Palla: retrat en groc i negre) i d’altres conats per a continuar amb la malaguanyada empresa (llegir-se
amb l’accepció de proesa). Com a director de la col·lecció original, apareix
Manuel de Pedrolo. La relació de l’autor, del qual enguany se celebra el
centenari del seu naixement, amb Rafael Tasis i , en concret, l’ajuda que va
rebre d’ell, va ser cabdal per iniciar la que esdevindria una de les
trajectòries literàries més importants de Catalunya. No debades, a l’assaig
publicat l’any 2017 juntament amb Javier Sánchez Zapatero, Continuarà... Sagas literarias en el género negro y
policiaco español, Martín
Escribà i Sánchez Zapatero es referien a ambdós escriptors
catalans com els pioners del gènere a l’Estat espanyol. (Podeu llegir-ne la
ressenya aquí).
 |
| Jaume Fuster |
 |
| Àlex Martín Escribà |
És necessari contemplar aquests
antecedents per entendre per què Jaume Fuster és considerat el pare del gènere.
Fuster va beure dels pioners, de la mateixa manera que nosaltres n’hem begut, dels
seus textos innovadors.
L’assaig consta de dues parts. En la primera
es contextualitza la consolidació del gènere negre, ens descobreix els models tant
literaris com cinematogràfics de l’autor i s’aborda la
generació dels setanta, en què s’ubica Jaume Fuster. Ens espera un estudi
exhaustiu de la seva obra, dividida en cicles: el d’Enric Vidal (l’investigador
casual de De mica en mica s’omple la pica
i La corona valenciana), el de Lluís
Arquer (un investigador professional, picada d’ull a l’ínclit Lew Archer de
Ross Macdonald), el cicle d’homenatges (indispensable per entendre més d’una
intertextualitat de l’obra fusteriana) i un darrer cicle experimental.
En la segona part es transcriu, en un
interessant exercici recopilatori, una selecció d’articles de la faceta
divulgadora i especialista de Jaume Fuster.
Cal agrair, doncs, la gran tasca d’Àlex
Martín Escribà en compartir amb el públic els seus estudis dels grans autors
del gènere negre en català. No només per fer-nos-en partícips, pels motius amb
què iniciava aquesta ressenya, sinó també per aquest paràgraf tan lúcid i
reivindicatiu amb què acaba el pròleg:
“I és que a hores d’ara —quan es compleixen
vint anys del seu traspàs—, encara resulta introbable un estudi en profunditat
de la seva obra policíaca. Reivindiquem, per tant, el lloc d’un home allà on
històricament li correspon. Si a la història de la literatura catalana cal
posar-hi fites, posem-hi doncs, les adients.”
Només em cal recordar-vos que avui, a la Biblioteca Jaume Fuster (com no podria ser d'una altra manera) i dins el festival BCNegra 2018 (podeu consultar el programa en aquest enllaç), teniu una cita per saber més de l'autor.
