Marc Moreno va guanyar ahir el premi Crims de Tinta. El jurat de la vuitena edició va estar format pel director del festival BCNegra Paco Camarasa, el llibreter Miguel Ángel Díaz, la comissària dels Mossos Cristina Manresa, l'escriptor Carlos Zanon i l'editor Jordi Rourera. El premi, impulsat per RBA, està dotat amb 5.000 € i va néixer amb l'objectiu de fomentar la creació de novel·les negres escrites en català.
L'autor
Marc Moreno és periodista —col·labora en diferents mitjans de comunicació— i escriptor, dues facetes que combina amb l'editorial Llibres del Delicte com a editor. El novembre passat ens va sorprendre a tots creant i dirigint el festival de novel·la negra Vilassar de Noir, amb gran èxit d'afluència de públic i vendes. Encara estàvem gaudint dels records per haver pogut participar en els dos festivals maresmencs, Vilassar versió mar, Tiana muntanya, quan la notícia ens sacsejava a tots: ha guanyat el Marc! —vaig cridar a casa. La il·lusió va ser immensa. Vam brindar per l'alegria d'una persona que no només és un gran editor (i això ho puc dir amb gran coneixement de causa) sinó un gran amic. Quan a les persones de bon esperit, el que es coneix com a "bona persona", vaja, els passen coses bones, el món —ni que sigui per un efímer instant— es torna més just.
 |
| Autora de la fotografía: Anna Maria Villalonga. |
L'obra
Temps de rates, la novel·la guardonada, s'afegeix a la seva obra que fins ara consta dels títols: Cabdills (2011), Independència d'interessos, Els silencis dels pactes (2014), La reina de diamants (amb Bennassar, Llort i Macip) (2014) i Contra l'aparador (2015), és en aquesta darrera novel·la en què l'autor ens mostra una veu pròpia més definida i una trama impecable. Podeu llegir-ne la ressenya aquí.
Temps de rates va ser la novel·la escollida, d'entre les 27 presentades, per unanimitat del jurat. L'obra està ambientada al barri de la Verneda de Barcelona. El jurat, entre altres coses, va valorar una trama que no s'atura en cap moment, l'arquetip de la figura del loser i com l'autor aconsegueix l'empatia del lector vers ell, l'acostament de la realitat menys amable, dins la funció social pròpia de la novel·la negra i el retrat de les vides sense perspectives, entre delictes, drogues i mala sort, això sí tot acompanyat dels tocs d'humor als quals l'autor ens té acostumats.
Vaig poder veure el discurs emocionant de Marc Moreno gràcies a un vídeo que generosament va penjar a la Xarxa un altre activista de la negror, Xavier Borrell, i gràcies també a desenes de fotografies de la Mestra negrota Anna Maria Villalonga. L'autor va recordar el gran suport de la seva dona, filla i pares en tots aquests anys complicats de la seva vida, acompanyant-lo en la recerca de l'anhelada tranquil·litat en qüestió de salut. Tot i que va dir que és un fanàtic del gènere negre, manifestà que no és el seu color favorit, almenys no vol veure el futur pintat d'aquest color. Com en Marc és un gran guanyador de la vida, no tan sols d'un premi literari, va convertir l'esdeveniment en una reflexió: el premi és un punt d'inflexió a la meva vida, potser un senyal que m'envia el destí. A partir d'ara començarà una nova etapa amb la qual miraré el futur amb un somriure.
Estimat Marc, tu sempre ens has regalat somriures i ens has animat a tots quan t'hem necessitat. Sempre ho he dit, però avui més, ets un gran referent i com vam acabar la nostra darrera conversa, acabo l'entrada: ens menjarem el 2017!
