THE BIRDS
Alfred Hitchcok
Universal Studios, 1963
Intèrprets: Rod Taylor, Jessica Tandy, Suzanne Pleshette, “Tippi” Hedren
The birds fou basada en un relat de l’escriptora Daphne de Maurier
(Londres, 1907), amb qui Alfred Hitchcock ja havia treballat adaptant a la
pantalla gran les novel·les La Posada de Jamaica (escrita el 1936) i Rebeca
(escrita el 1940).
SINOPSI
Melanie (“Tippi” Hedren) coneix en una ocelleria a Mitch Brenner (Rod
Taylor) i decideix seguir-lo, cansada de la seva avorrida vida de noia rica i
eixelebrada, qui sap si per conquerir-lo. Però a Bodega Bay —la badia on viu
l’advocat Mitch— els hi esperen els atacs de milers d’ocells.
Molt s’ha parlat de la relació entre Alfred Hitchcock i “Tippi Hedren”
i de les anècdotes que, veritablement, van influir en el rodatge d’aquest
clàssic. L'actriu va signar un contracte segons el qual, percebria 500
dòlars setmanals durant set anys, a canvi de treballar exclusivament pel
director britànic. Segons l’autor Rairo Cristóbal Muñoz, responsable del
text del llibre de la col·lecció The Hitchcock Collection, el director —a qui ja se li coneixia la seva fascinació per les dones de cabells rossos— volia
mantenir relacions sexuals amb l’actriu. En aquell moment rodaven la segona
pel·lícula junts, Marnie, i en Hitchcock tenia 64 anys; al sentir-se rebutjat, i un cop acabat el rodatge, mai més va voler saber d’ella.
Aquesta fascinació que va experimentar el director per l’actriu i la
seva obsessió per connectar amb l’espectador va deixar certes petjades que avui
en dia es poden copsar veient el film:
- Robert Boyle, encarregat dels decorats (molts dels paisatges són
pintures, molt ben reeixits) explicava: “El disseny general del film que vaig
tenir des del principi estava inspirat per la pintura El crit d’Edward Munch.
(...) La sensació de desolació i bogeria en una espècie de solitud que expressa
un estat interior. Això era el que exactament desitjava en Hitchcock.”
- En la primera escena un vianant xiula al personatge de Melanie. És un homenatge del director a l’actriu, ja que la primera vegada que la va veure
va ser a un anunci televisiu d’una beguda, en què també era xiulada.
- A la pel·lícula, Melanie és atacada per una gavina quan és a la barca. En realitat, "Tippi" va patir un cop molt fort. Es tractava d’un ninot que anava lligat amb
un mecanisme al seu cabell i que li va produir un tall. El
rodatge es va haver d’aturar durant uns dies.
- Un dels moments més durs va ser quan es va obligar a “Tippi” a
repetir dies sencers, durant una setmana, el rodatge d'uns primers plans interminables de l’atac
final contra ella.
L’escena succeïa en una habitació que havien tancat
prèviament en una gegantesca gàbia perquè els ocells xoquessin contra l’actriu.
A més a més, se li va cosir al vestit uns fils que sobresortien i els lligaven
a les potes dels ocells perquè quan l’actriu caigués a terra, els animals no
podrien marxar. Conseqüència d’això va ser la baixa de l’actriu per estrès
posttraumàtic. Si ens fixem bé, la darrera seqüència en què el personatge Mitch
pren en braços a Melanie, no se li veu la cara: ja no era "Tippi" Hedren, sinó
una doble.
