TRES SOMNIS BLAUS
Jordi de Manuel
Columna Edicions.
Per mitjà del blog de l’Anna Maria Villalonga, A l'ombra del crim, vaig tenir coneixement del número 5, de la Revista de Filologia Ítaca, publicada per la Universitat d'Alacant: un dossier de Novel·la negra en què hi havia col·laborat juntament amb Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar, entre d'altres. Sembla, doncs, que la novel·la negra es va fent, cada cop més,
present a les nostres universitats, malgrat que ens resta molt camí per
recórrer.
Fa un temps vaig llegir el seu
nom a una de les publicacions de la Universitat Oberta de Catalunya, en línies
d’Àlex Martín Escribà, fent referència als autors, de novel·la negra en català, més remarcables del segle
actual:
“(...) I és així com
arribem al nou mil·lenni i a l’espectacular ressò del gènere negre i policíac en
l’actualitat. Aquests darrers anys són els més reeixits i prolífics que es
coneixen pel que fa a la novel·la negra i policíaca en català. Bona prova del
que dic resta en evidència no només amb una extensa nòmina d’autors que
cobreixen amb escreix gairebé tota la geografia dels Països Catalans:
barcelonins, encapçalats per Andreu Martín i seguits per Teresa Solana, Jordi de Manuel,
Xavier Bosch, Lluís Llort, Sebastià Jovani, Pau Vidal, Marc Pastor, Jaume
Benavente, Rafael Vallbona; lleidatans: Pep Coll, Ramon
Usall, Joan Francesc Dalmau; gironins: Agustí Vehí, Josep Torrent, i
tarragonins: JordiCervera, Salvador Balcells, Jordi Pijoan, entre molts altres.
Sortint del Principat, des de Mallorca –indret sempre molt prolífic pel que fa
al gènere negre i policíac: Sebastià Bennasar, Miquel Vicens, Àlex Volney;
València, amb una llarga llista d’autors: Xavier Aliaga, Vicent Usó, Juli Alandes,
Andrea Robles, Albert Hernández, i ja de la zona transfronterera, on destaca
l’andorrà Albert Villaró.”[1]
L’article “Jordi de Manuel i el futur: la justa
transgressió” —tornant a la publicació de la revista Ítaca, escrit per la mateixa Anna Maria Villalonga— em va fer venir
ganes de llegir-me l’obra d’aquest autor, amb qui vaig tenir el plaer de
coincidir (i conèixer) a la Bcnegra d’enguany:
“Des
de finals dels anys 90, Jordi de Manuel compagina la seva professió amb la
dedicació a l’escriptura. La seva obra va més enllà del conreu del gènere
negre. És responsable d’un corpus extens i ric, distingit amb nombrosos premis,
que abraça també la novel·la juvenil, el relat breu per a joves i adults i la
narrativa de ciència-ficció.”[2]
Llegir
la combinació —en un autor— del gènere negre, les distopies i la ciencia ficció
em va interessar de valent, però va ser llegint aquest paràgraf quan vaig
decidir conèixer la seva obra a fons:
"En general, la formació científica de l'autor resulta inseparable del contingut de la seva obra. El resultat es materialitza en una producció extremadament personal que, pel que fa al gènere negre, ens ofereix una proposta única dins del conjunt de la narrativa crimnal en llengua catalana."
Acabo de llegir Tres somnis blaus, una petita novel·la —en termes d'extensió perquè es presentava al Premi Valldaura de Novel·la Breu i havia de complir les bases (premi que va guanyar)— en què tot i que el seu protagonista no respon al nom de Marc Sergiot, serà "la primera publicada del seu univers", com resa la dedicatòria tan amable que el Jordi em va fer a la primera pàgina del llibre.
"En general, la formació científica de l'autor resulta inseparable del contingut de la seva obra. El resultat es materialitza en una producció extremadament personal que, pel que fa al gènere negre, ens ofereix una proposta única dins del conjunt de la narrativa crimnal en llengua catalana."
Acabo de llegir Tres somnis blaus, una petita novel·la —en termes d'extensió perquè es presentava al Premi Valldaura de Novel·la Breu i havia de complir les bases (premi que va guanyar)— en què tot i que el seu protagonista no respon al nom de Marc Sergiot, serà "la primera publicada del seu univers", com resa la dedicatòria tan amable que el Jordi em va fer a la primera pàgina del llibre.
El vaig llegir en el trajecte d'anada i tornada a Barcelona —són aquestes coses les que m'agraden de la novel·la breu, que pots endinsar-te en ella i acabarte-la d'una atacada— i em va deixar amb aquella sensació propera, de parlar d'escenaris que havia trepitjat. A veure, qui no ha pujat a la trompa del mamut del Parc de la Ciutadella? Jo hauria de tenir uns 17 anys (ho sé perquè recordo que anava a COU) quan m'hi vaig enfilar; encara dec tenir la prova fotogràfica… No només són els escenaris, és el seu estil, proper i fluid, que et condueix a tota velocitat a esbrinar l'enigma final. Per cert, final d'aquells que tant m'agraden, com ara si algú ha vist la pel·lícula d'en Hitchcock Estranys en un tren (basada en una novel·la de Patricia Highsmith i guió d'en Raymond Chandler), no oblidarà l'escena final, apoteòsica, dels cavallets!
Amb la meva llibreria de confiança hem acordat seguir les passes d'en Marc Sergiot, cronològicament, i del seu creador (gràcies, gràcies, gràcies) Jordi de Manuel.
PROPERA PARADA: Cels taronges.
Amb la meva llibreria de confiança hem acordat seguir les passes d'en Marc Sergiot, cronològicament, i del seu creador (gràcies, gràcies, gràcies) Jordi de Manuel.
PROPERA PARADA: Cels taronges.
[1] Actualitat literària sobre la novel·la negra
i policíaca en llengua catalana a lletrA, l'espai virtual de literatura de la
Universitat Oberta de
Catalunya. Recuperat el 16 de febrer de:
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/novel-la-negra-i-policiaca
[2] A l'ombra del crim. Recuperat el 16 de febrer de: http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2014/12/anem-fent-cami-la-novella-negra.html
